Economia

L'Hospital de Barcelona es renta la cara per l'aniversari

L'únic centre hospitalari cooperatiu de Catalunya, inaugurat fa 25 anys, preveu una inversió extra en la rehabilitació de l'edifici

SCIAS s'ha finançat amb les aportacions dels socis i ha evitat
el deute bancari

L'Hospital de Barcelona va obrir les seves portes l'any 1989 i, ara que ha arribat als vint-i-cinc anys, se sotmetrà a una rentada de cara. Lourdes Mas, directora general i gerent de la cooperativa SCIAS, que opera a l'hospital, avança que la direcció del centre ha previst una inversió addicional a la que es fa cada any-uns 2,5 milions, destinats sobretot a tecnologia mèdica- a la rehabilitació i adequació de l'edifici de l'avinguda Diagonal.

Mas argumenta que el centre ha de fer “un pas endavant” a nivell estètic, malgrat que al llarg d'aquests anys s'han anat fent successives accions de manteniment. Segons diu, l'estètica és un dels factors dels quals tenen més cura els fons de capital de risc que han anat fent-se amb el control d'hospitals catalans, un fenomen que s'ha donat darrerament. “El primer que estan fent és posar les clíniques maques, la gent compara i, per això, no ens podem quedar enrere”, afirma la directora general.

Més enllà de la inversió en l'edifici per no quedar-se enrere en la qüestió de l'estètica, l'Hospital de Barcelona comparteix poques maneres de fer i línies estratègiques amb altres empreses hospitalàries. El centre pertany a SCIAS, una cooperativa d'usuaris i treballadors fundada l'any 1974 amb l'empenta d'Assistència Sanitària. Els metges que en formaven part havien de derivar a les clíniques que hi havia a Barcelona els pacients que s'havien d'hospitalitzar. Van començar a rumiar la possibilitat de crear un hospital propi, que donés servei al grup sanitari, i van plantejar que els mateixos usuaris fossin els propietaris -més tard van començar a fer-se'n socis els treballadors de l'hospital també-. D'aquesta manera, pensaven, el grup s'assentaria sobre dues potes: els professionals i els usuaris, en un equilibri tensionat que esperaven que donés els millors resultats pel que fa a qualitat del servei.

Autonomia.

Quatre anys després, va adquirir l'edifici que estava previst que albergués l'hotel Hilton i que va haver d'adequar per destinar-lo a centre hospitalari. Mas explica que les obres es van allargar perquè la cooperativa no va voler endeutar-se per finançar-les i va preferir fer servir exclusivament les aportacions dels socis. SCIAS no ha abandonat aquesta filosofia i, encara ara, no té endeutament bancari. Això els permet, segons la directora general, ser realment autònoms. A més, assegura que els ha evitat les tensions financeres d'altres empreses durant la crisi i, per tant, n'han pogut sortir més il·lesos.

Mas remarca que, com que és una cooperativa, SCIAS no té ànim de lucre i l'excedent que genera cada any el reinverteix. Carlos Humet, director mèdic de l'Hospital de Barcelona, afirma que les empreses sanitàries mercantils sotmeten les inversions i possibilitats de desenvolupament al criteri de la rendibilitat. “Nosaltres escoltem més els professionals i usuaris, i ells escolten el consell d'administració”, declara Lourdes Mas. Humet matisa la directora general i recorda que no només els escolten, sinó que els obeeixen, perquè són els propietaris de la societat.

Pel que fa a la forma societària i als principis bàsics, l'Hospital de Barcelona no ha canviat en aquests vint-i-cinc anys de vida. Sí que hi ha hagut una evolució, en canvi, en el terreny assistencial.

El director mèdic del centre explica que s'ha produït una progressiva ambulatorització de l'hospital. Això vol dir que part de l'activitat que abans es feia en règim hospitalari ara es fa en règim ambulatori, sense ingrés. El 65% de la cirurgia i un 54% de tota l'activitat es fa de forma ambulatòria. Humet qualifica aquest canvi de molt important, sobretot perquè permet ser més eficient al centre. També per guanyar eficiència i millorar la qualitat del servei, el centre s'ha hagut d'adaptar a l'envelliment dels potencials malalts i ha posat en marca un programa d'atenció als pacients crònics que tenen més d'una patologia.

L'allargament de l'esperança de vida també ha fet augmentar el nombre de casos de càncer que es tracten a l'hospital. Segons Humet, el centre s'ha dotat d'instruments en els darrers anys perquè els usuaris tinguin un diagnòstic ràpid i una assistència de qualitat. En aquest sentit, comenta que s'ha creat un grup coordinador que coordina els professionals dels diferents àmbits que intervenen en el tractament d'aquesta malaltia.

Al'empara de l'Hospital de Barcelona han nascut dues empreses, que són del grup però independents. Es tracta de Biopat, un laboratori de biologia molecular, i Gravida, un centre de fertilitat avançada. La primera es va fundar l'any 1995 preveient que els tractaments contra el càncer tindrien molta relació amb l'estudi genètic. Gravida, per la seva banda, es va crear fa quatre anys per donar resposta a les necessitats cada vegada més freqüents d'ajudes a la fertilitat.

Assistència Sanitària va proposar als seus assegurats que participessin d'un projecte únic a Catalunya: un hospital cooperatiu que aplegaria entre els seus socis usuaris i treballadors. La majoria van acceptar i l'any 1974 es va crear SCIAS, que va inaugurar el seu hospital 15 anys després. Factura 62 milions, un 95% dels quals venen de la prestació de serveis a Assistència Sanitària.
Facturació
62 M€
Treballadors
800
Any de fundació
1974

Emblema del cooperativisme sanitari

Teresa Basurte, presidenta de la cooperativa SCIAS, explica amb orgull que aquesta ha tingut des dels inicis una filosofia que s'imbrica en l'ideari del doctor Josep Espriu -germà del poeta Salvador Espriu-. “Ell defensava que metges i usuaris s'entenien directament, sense intermediaris econòmics ni públics”, declara. L'Hospital de Barcelona és un exemple que pot ser així. Els propietaris són els mateixos usuaris -164.000- i els treballadors -800-. Des de l'assemblea, els socis escullen cada quatre anys un consell rector format per 12 socis de consum i tres de treball que marca les línies a seguir per la societat. El dia a dia, però, el porta una direcció professionalitzada. Existeix un altre òrgan, el consell social, que recull les opinions dels treballadors i les trasllada al consell rector. Segons Basurte, un dels reptes és fer participar els socis usuaris activament a les assemblees. Per fomentar-ho es va crear un departament de la participació que organitza activitats lúdiques i formatives.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L'Hospital de Barcelona es renta la cara per l'aniversari

Publicat a