Economia

Oferta “extremadament” generosa

La troica proposa al govern de Syriza cinc mesos més de pròrroga i 15.500 milions d'ajuda si firma avui

Tsipras s'hi nega i els acusa de xantatge, però Brussel·les assegura que l'acord està tancat “en un 90%”

Cinc mesos més de pròrroga, per poder aguantar fins al desembre que ve, i 15.500 milions d'euros d'ajuda. És l'oferta “extraordinàriament generosa”, en paraules d'Angela Merkel, que els creditors van posar ahir damunt la taula a Alexis Tsipras.

La condició és que la signi aquesta tarda mateix, en l'enèsima reunió de l'Eurogrup (la cinquena en només una setmana). Però el primer ministre grec es resisteix i acusa els seus homòlegs de fer-li xantatge: “Els principis fundacionals de la UE eren la democràcia, la solidaritat, la igualtat i el respecte mutu, no les amenaces i els ultimàtums.”

Tsipras fa teatre, segons fonts de la troica, que asseguren que l'acord està tancat “en un 90%” i que aquesta pugna final, que sembla eternitzar-se, només és per uns decimals.

El govern de Syriza intenta arrencar als seus homòlegs algunes concessions que li permetin vendre l'acord a casa, especialment algun tipus de promesa, més o menys explícita, de reestructurar un deute públic que és evident que mai no podrà retornar (després de cinc anys perduts d'austericidi s'ha disparat fins al 180% del PIB).

La reestructuració és un termini tècnic per indicar una reducció del deute; és a dir, el reconeixement que hi ha una part que els creditors han de donar per perduda per sempre més.

Però som en l'últim minut de la pròrroga i als Vint-i-vuit se'ls acaba la paciència. El primer ministre holandès, Mark Rutte, va ser molt clar: si el tornen a convocar a una cimera europea sobre Grècia serà definitivament per fer-la fora de l'euro. També Donald Tusk, el president del Consell Europeu, replica Tsipras: “És un fet objectiu, ens queden tres dies de temps, no és cap xantatge polític repetir que som molt a prop del final de la partida.”

La cancellera alemanya vol un acord abans no obrin els bancs grecs dilluns i el BCE no els hagi de tornar a salvar d'un corralito imminent amb la seva liquiditat d'emergència.

“L'Eurogrup d'aquest dissabte és decisiu i per això li he demanat que accepti aquesta oferta, en favor d'una bona solució per a Grècia”, va advertir Angela Merkel, després de reunir-se amb Tsipras i amb el president francès, François Hollande, en la cimera de Brussel·les.

Si Tsipras firma, Mario Draghi li pagarà “immediatament” 1.800 milions d'euros (són els beneficis que va fer l'any passat gràcies als bons hel·lens), sense ni tan sols esperar-se que el Parlament d'Atenes ratifiqués l'acord. Això li permetria abonar sense problemes els 1.600 milions de l'FMI que li vencen dimarts.

Compromisos

El BCE podria desembutxacar encara 1.400 milions més (dels diners que ha guanyat aquest any, també amb el deute grec). L'FMI posaria 3.500 milions i 8.700 milions més sortirien del fons europeu de rescat. En total, uns 15.500 milions que no són encara suficients per convèncer el govern de Syriza.

En una nota a peu de pàgina, en l'esborrany d'aquest acord, l'FMI es compromet a garantir el finançament de Grècia i la sostenibilitat del seu deute durant un any.

Iannis Varufakis, però, el ministre de Finances de Tsipras, intentarà aquesta tarda convèncer els seus homòlegs de l'euro que siguin més explícits i li facin alguna promesa de renegociar el seu deute, perquè li serà impossible complir l'objectiu de retallar-lo fins al 120% del PIB el 2020.

Mariano Rajoy va demanar a Tsipras que cedeixi en els seus “plantejaments maximalistes” i sigui “valent” perquè “serà el millor per al seu país”.

La pressió grega, però, ha servit almenys per fer canviar d'opinió Christine Lagarde, que volia obligar a apujar fins al 23% l'impost sobre el valor afegit (IVA) d'aliments de primera necessitat com ara la pasta, l'arròs, la llet, l'oli o el formatge.

L'FMI, però, continua interessat a fer pagar aquest tipus màxim als restaurants, els càterings i als hotels, pretensió que posaria en risc un sector turístic que és el motor econòmic de Grècia. I insisteix a endurir la tisorada a les pensions, tot i que acceptaria mantenir fins al 2019 el suplement als jubilats amb els ingressos més baixos.

Com que en una negociació sempre s'ha de donar sensació de duresa i que les ofertes de la contrapart no agraden, el govern grec va respondre ahir a la tarda amb una negativa a la pròrroga de cinc mesos. La raó? Que les mesures demanades ara exigeixen adoptar “més mesures que provocarien una forta recessió”. Alhora, es considera que el finançament que ofereixen els socis i els creditors és “completament insuficient”, ja que no preveu, segons el parer grec, el desemborsament de les 7.200 milions pendents del rescat.

El govern grec manifesta, a més, que ells han complert totes les seves obligacions.

Però encara hi ha un raonament suplementari: segons les autoritats gregues, la recessió que provocarien les mesures que exigeixen els socis posaria el govern en clar desavantatge durant les negociacions que s'han de desenvolupar en el futur.

També s'argumenta, per últim, que ells no tenen un mandat popular per acceptar sacrificis d'aquesta classe.

15.500
milions
desembutxacaran el BCE, el FMI i el fons europeu de rescat si Tsipras signa l'acord.
7.200
milions
del rescat encara pendents de tornar no estan inclosos en l'ajut que la troica ha posat sobre la taula.

A Luis de Guindos li falten dos vots

A Luis de Guindos li falten només dos vots per prendre a Jeroen Dijsselbloem la cadira de president de l'Eurogrup: segons l'entorn de l'holandès, l'espanyol perdria per 8 contra 11, en la votació que es farà el 13 de juliol. Rajoy va aprofitar la cimera d'ahir per fer diplomàcia i pressionar els seus homòlegs. Fins i tot es va reunir amb l'holandès Rutte i es va queixar que mentre que l'Estat espanyol no té cap càrrec important a la cúpula de la UE, els Països Baixos hi estan sobrerepresentats: a més de Dijsselbloem, Holanda ja té el vicepresident primer de la Comissió Europea, Frans Timmermans, i el secretari general de l'executiu comunitari, Alexander Italianer, tot just nomenat dimecres. L'executiu del PP reclama que Dijsselbloem faci un pas enrere i abandoni la cursa per la presidència.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia