Economia

Si vols renovables, emmagatzema

L'eclosió dels sistemes d'emmagatzematge d'energia amb bateries, imprescindibles per al desenvolupament de les renovables, és un fet arreu, però a l'Estat espanyol xoquen amb un marc regulador desfavorable

En la lluita contra el canvi climàtic, les bateries hi juguen un paper
Per a un futur 100% renovable, calen sistemes de bateries

El futur regnat de les energies renovables, per ser cert, només es podrà esdevenir amb l'impuls dels sistemes d'emmagatzematge amb bateries, que ja lliura exemples ben alliçonadors, com els 40 Mw que ha instal·lat Kokam per a la regulació de freqüència a la xarxa d'electricitat de Corea del Sud, en espera, com ha informat la consultora IHS, que enguany es materialitzin 900 Mw de sistemes de bateries connectats a la xarxa.

I és que tenir una bona dotació de bateries és imprescindible per assolir que les renovables predominin a la matriu energètica mundial: segons l'Agència Internacional de les Energies Renovables (IRENA, per la seva sigla en anglès) per assolir al 2030 un 45% d'energies netes al mix mundial, seran necessàries bateries amb capacitat per emmagatzemar 150 Gw, a més de 325 Gw de capacitat d'emmagatzematge a plantes hidroelèctriques de bombeig. I els números comencen a sortir: a Alemanya, el cost de l'energia eòlica que incorpora emmagatzematge és de 120 dòlars Mwh, cada vegada més a prop dels cicles combinats (110 dòlars Mwh). Com comenta Joaquín Chacón, d'Albufera Energy, que desenvolupa sistemes de bateries, “comença a ser competitiu incorporar emmagatzematge a parcs eòlics i fotovoltaics pel preu logístic del combustible fòssil”. El món està engrescat amb l'emmagatzematge, menys Espanya, amb la seva regulació que penalitza l'autoconsum d'energia neta. Com explica Xavier Pastor, president de Solartys, associació de les empreses del sector fotovoltaic, “l'RD d'autoconsum, amb els seus peatges per a generació i potència, és una seriosa barrera per al desenvolupament de ls sistemes de bateries”. Per a Chacón, el problema, més que l'RD en si, és la inseguretat: “De fet, ara, si no tens més de 10 kwh de potència, ja pots utilitzar bateries a l'àmbit domèstic, però hi ha molta prudència en el potencial inversor, té por del que pot fer el regulador en el futur.” Aquí es desincentiva, mentre que a altres indrets hi ha visió de futur, com es plany Xavier Pastor: “No estem com Alemanya, on l'estat subvenciona les bateries que, no ho hem d'oblidar, encara són cares.” Pastor té clar que aquest futur 100% renovables necessita els sistemes de bateries per servir de cobertura quan hi ha pics de demanda, però “els grans projectes no tindran lloc aquí”. Pastor, tot i estar convençut que “el sector de les bateries ha vingut per a quedar-se“, s'estima més ser prudent i creu que “tot i no ser agosarat pensar que d'aquí a deu anys tota planta fotovoltaica o eòlica incorporarà un sistema de bateries, cal no obviar el factor del preu de les matèries primeres, perquè si el liti és objecte dels moviments especulatius, tot es podria esgarriar”.

Com altres experts, Pastor també creu que l'emmagatzematge pot ser d'aquí a no gaires anys “un bon segment de negoci per a les companyies elèctriques, que podrien instal·lar bateries a qualsevol lloc de la xarxa de distribució i utilitzar-les quan s'escaigués”. Cal dir que hi ha tecnologies, com la de liti-ió, que utilitzades a gran escala permetrien molta més eficiència en l'equilibri entre oferta i demanda que els actuals equips de generació. De fet, com apunta Joaquín Chacón, “a Alemanya, les elèctriques, s'han adonat que com que tenen el mercat poden gestionar l'emmagatzematge per vendre energia”. L'emmagatzematge, com interpreten molts experts, a banda de ser una nova eina no gens negligible als sistemes elèctrics evolucionats, estables, on pot ser decisiu és allà on el sistema elèctric encara no ha madurat, “on no hi ha xarxa elèctrica o aquesta és molt ineficient”, diu Chacón. És el que ha fet l'empresa Aliter, que dirigeix Xavier Pastor, a les illes Barbados, on ha dissenyat un sistema d'emmagatzematge d'un Mw, per a una planta fotovoltaica de 10 Mw, que suposa un 15% de tot el sistema energètic del país”.

Un altre aspecte revolucionari dels sistemes de bateries, a banda de la integració de les renovables a la xarxa, afavorir l'autoconsum o fer arrencar el vehicle elèctric, és l'impuls definitiu que pot prestar a l'energia distribuïda, la descentralització de la generació, coincideixen Chacón i Pastor. En aquests moments, dues tecnologies es disputen l'hegemonia. Tot i que predominen les bateries de plom, o àcid plom, les de liti-ió cada vegada són més presents en l'autoconsum, gràcies a la importància que han assolit al sector del vehicle elèctric. Encara residuals, només un 2% del mercat, hi tenim les bateries de níquel-cadmi.

Encara mana la guerra de preus, com assenyala Joaquín Chacón: “Si bé la bateria de plom dura tres vegades menys que la de liti-ió, aquesta multiplica el seu preu per tres.” A més a més, les bateries de liti-ió són molt reactives, la qual cosa fa imprescindible una electrònica molt precisa, mentre que la bateria de plom comporta un ús més senzill. Per a Xavier Pastor, “el liti-ió s'imposarà, justament perquè serveix per a tot, és molt flexible. Pot haver-n'hi d'altres, com la de liti-sofre, que permetin descàrregues més ràpides, però no té sentit dissenyar sistemes de bateria per cobrir puntes”. Estratègicament, les bateries dels sistemes d'emmagatzematge són una altra arma en la lluita per la mitigació del canvi climàtic. Així ho demostra un estudi de La Vola, consultora en sostenibilitat, que ha fet per a Solartys, en què es mesura l'impacte en kilograms de CO2 equivalent, que tindrà una instal·lació d'autoconsum que fa servir energia d'origen solar emmagatzemada en bateries de tipus plom-àcid, respecte del recurs normal a la xarxa elèctrica, al mix energètic espanyol. Una llar convencional, que en deu anys pot registrar un consum de 40.000 Mwh, si consumeix energia de bateries que conserven energia solar, tindrà una càrrega en CO2 de 115 grams equivalents per kWh, fent servir una bateria d'alta capacitat i molt optimitzada, mentre que recórrer de forma indiscriminada al mix espanyol comporta una càrrega de 494 grams de CO2 equivalents per kWh. Així doncs, consumir energia de bateries carregades d'energia neta suposarà, en el període consignat, unes emissions que, segons el moment i el mix elèctric, poden significar entre el 15 i 20% del total d'emissions associades al consum d'energia de la xarxa. Gabriel Blejman, cap de projectes sobre canvi climàtic, assenyala que perquè l'ús de bateries sigui efectiu contra el CO2, “cal tenir molta cura en el reciclatge i tractament. Així, les bateries de plom-àcid són les úniques gestionables en el terreny local, mentre que les de liti-ió acaben sent transportades a centres gestors de França, Bèlgica o, fins i tot, de fora d'Europa”. A més a més, recalca, “la fi de vida correcta d'una bateria s'ha de traduir en el reciclatge d'un 65-75% de la matèria primera, en el desensamblatge i la fosa”.

Grans expectatives

Un informe de Navigant Research preveu que el sector de les tecnologies que faciliten l'emmagatzematge creixerà dels 605 milions de dòlars del 2015 als 21.000 milions el 2024. Amb aquestes expectatives no és estrany que ja hi hagi moltes empreses de Catalunya i Espanya, algunes de les quals procedeixen de l'electrònica de potència (convertidors i variadors de freqüència), vulguin provar sort aquí. Noms com Aliter, Albufera Energy Storage, Ampere Power Energy, Solar Rocket o GPTech ja fan parlar, als mercats globals, és clar.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.