Antoni Martí i Vídeo Play cedeixen a Inspai 256 films realitzats en 40 anys
Aquests fons es podran consultar al centre de la imatge de la Diputació a partir de la tardor vinent
-
Antoni Martí gravant al Port de la Selva, el 1989. FONS ANTONI MARTÍ / INSPAI / DIPUTACIÓ DE GIRONA. -
El rodatge de Campaner, amb Antoni Martí a la càmera, Agnès Bosch i Àngel Quintana, l'any 1983. FONS ANTONI MARTÍ / INSPAI / DIPUTACIÓ DE GIRONA. -
Una escena de la pel·lícula Hic digitur Dei, amb Quim Monzó i Biel Mesquida en primer terme, gravada al delta de l'Ebre entre el 1976 i el 1977. FONS ANTONI MARTÍ / INSPAI / DIPUTACIÓ DE GIRONA.
Antoni Martí va presentar ahir la cessió dels dos fons audiovisuals –evidentment, entrelligats per la seva autoria en tots dos casos, tot i que ell parla sovint en plural per referir-se a un equip de col·laboradors que s'ha mantingut força estable al llarg dels anys– a la Diputació de Girona, acompanyat pel diputat de Cultura, Roger Zamorano, i la cap d'Inspai, Natàlia Navarro. Aquests són els primers fons audiovisuals que rep Inspai, ja que fins ara havia estat receptor únicament de fons fotogràfics, a través d'una dotzena de donacions. Zamorano va qualificar aquestes noves donacions de «gest de confiança cap a la institució» pel fet de lliurar-li aquests fons audiovisuals, majoritàriament documentals, que han estat fruit de quaranta anys de feina. «Això indica que Inspai està fent una bona feina per salvaguardar tot aquest material perquè no es perdi, contribuint a la difusió i la posada en valor d'aquests fons», va dir Zamorano, que es va referir a l'obra de Martí com «el testimoni històric d'un cineasta documentalista conscient de la feina que està fent». I va afegir: «En aquests fons, amb una gran amplitud de mires i temàtiques, hi ha resumit bona part del passat i del present de les comarques gironines.»
Documents únics
Antoni Martí va dir que feia un parell d'anys que pensava deixar els seus fons en mans d'una institució pública per a la seva conservació i difusió. «Finalment, va ser Josep Matas, gran amic, gran arxiver i persona molt coneixedora del nostre treball, qui em va proposar el centre d'imatge de la Diputació, com a organisme supramunicipal.» Martí va remarcar que aquests dos fons cobreixen des del tardofranquisme fins a l'actualitat, passant pel moment de «consolidació» que va representar la transició: «Del 1975 al 1980 vam fer molta feina, inclosos alguns films únics com ara el del festival Grec del 1976, el de la sortida del diari Avui o l'obertura del Parlament de Catalunya, el 1977.» Entre els films cedits a Inspai, hi ha també la gravació d'un concert de Lluís Llach a Planoles, el 1974, els premiats Diari d'una transhumància i El retorn de Nèmesi –documentals en què Martí mostra la seva persistent preocupació pel medi ambient, el paisatge i les tradicions–, i pel·lícules de ficció com ara Hic digitur Dei, una disbauxa musical amb guió de Quim Monzó que es podrà veure al Truffaut el dia 1 de juny, Underworld i Una nit a Casa Blanca, amb Emma Vilarasau i Carles Pongiluppi.