L'últim alè de Kavafis
A finals de 1932, Konstandinos P. Kavafis (Alexandria, 1863-1933) escrivia a l'hospital, en lluita desesperada contra el càncer que el consumia, els que serien ja els seus últims poemes. Molts van quedar inacabats; mitja dotzena són tan sols esborranys, però en tots ells es perceben els grans temes del poeta grec més llegit del segle XX: el desig i l'erotisme, la mirada tràgica a un món que s'ensorra i l'evocació d'un passat que encara ressona en les ruïnes del present. L'hel·lenista figuerenc i director de l'Institut Cervantes d'Atenes Eusebi Ayensa ha traduït ara al català aquests Esborranys i poemes inacabats en una edició bilingüe que publica Eumo dins la col·lecció Els Jardins de Samarcanda.
La traducció, Premi Jordi Domènech de Cafè Central, es presentarà el 2 de maig a la Biblioteca de Catalunya, en un acte en què Carme Callol llegirà una selecció dels textos i Josep Tero cantarà les seves versions de Kavafis.