PNRM, fi d'etapa?
El festival de creació contemporània d'Olot, de referència a l'Estat, deixa de rebre ajuts del govern espanyol i del català, que l'any passat el considerava “estratègic”
La imaginació, l'empenta i les ganes de construir, conceptes cada vegada més inexistents en l'àmbit de la política, han permès tirar endavant la que serà, de moment, la darrera edició d'un dels festivals de creació contemporània de referència a l'Estat i amb projecció europea, el Panorama (PNRM) d'Olot, que se celebrarà els dies 3 i 4 de juny, però en aquesta ocasió amb un sol espectacle en el programa, PNRMica 60:1, que començarà amb un concert de les campanes de Sant Francesc i altres campanars de la ciutat, a càrrec de Xavier Pallàs, i es tancarà amb un concert del pianista Carles Santos des de dins del cràter del Montsacopa. Entre aquests dos concerts tindran lloc 60 accions simultànies, a diferents indrets de la ciutat, que seran visibles des de dalt del volcà Montsacopa, a simple vista o utilitzant uns prismàtics. La directora artística del festival, Tena Busquets, explica el funcionament de l'experiència: “El dia 4, al peu del volcà, el públic rebrà un plànol amb els llocs de la ciutat on es faran accions. Posteriorment s'haurà d'enfilar fins al cràter i podrà triar tres maneres de participar: fer la volta al cràter i mirar tantes accions com pugui; situar-se en un lloc fix on pugui veure'n com més millor, o triar una mena de visita guiada, amb tres accions concretes escollides”. A través de Ràdio 90 –per tant, estaria bé dur un transistor– s'emetrà la banda sonora genèrica de l'experiència, així com efectes o música triada per a accions determinades. S'implicaran en les accions en total unes 500 persones de col·lectius, associacions, companyies, creadors, gent vinculada o no amb el festival durant aquests deu anys, que convertiran tota la ciutat en un gran escenari, amb accions multitudinàries, minimalistes, de gèneres diversos, que deixa clar que la mostra ha esdevingut “un reflex de la societat –local i global– que l'acollia, n'ha estat l'expressió i el pensament, s'ha convertit en un espai per posar en circulació idees, queixes i lloances, anhels i somnis”, tal com figura al seu lloc web.
També vinculat al festival, el dia 3, al Teatre Principal, es farà una funció de l'espectacle Anamnesi, projecte guanyador de la beca Incubadora que va presentar el dramaturg Ferran Dordal, que havia estat vinculat al col·lectiu barceloní de creació contemporània Àrea Tangent.
En què quedem?
L'any passat, la presentació del festival als mitjans es va fer a Can Trincheria. Va ser un acte amb un punt de solemnitat i la intervenció, a través de videoconferència, de la subdirectora general de Difusió Artística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Sílvia Duran, que va remarcar que el PNRM era un d'aquells esdeveniments que la conselleria, que aleshores estava en mans de Joan Manuel Tresserras, “considera estratègics”. Tot i considerar-lo estratègic, però, mai no s'hi va subscriure un conveni plurianual, reclamat insistentment, per poder treballar amb una mica de perspectiva, sense la incertesa de no saber quin seria el pressupost disponible cada any. El canvi en la conselleria, ara en mans de Ferran Mascarell, sembla que ha dut un canvi de criteri, i ara el PNRM, que aquest any celebrarà la desena edició i no se sap si en celebrarà més, ja no és “estratègic” malgrat que la línia artística s'ha demostrat encertada, i malgrat que s'ha mostrat com un excel·lent aparador per a creacions locals (catalanes i gironines) i espanyoles, a més de porta d'entrada per a propostes estrangeres d'una gran qualitat. No deixa de ser una paradoxa que fos precisament Sílvia Duran, que continua com a subdirectora general de Difusió Artística –això no ha canviat–, l'encarregada de comunicar a la directora artística del PNRM, Tena Busquets, que el festival, d'un any per l'altre, ja no era “estratègic”, de manera que ja no s'hi destinarien els 75.000 euros que el departament hi havia posat l'any anterior. Per cobrir el pressupost, a aquests diners s'hi havien d'afegir els 75.000 euros que hi posava l'Ajuntament i els 30.000 del Ministeri de Cultura, que tampoc no aportarà aquest ajut econòmic. Busquets considera aquesta actitud de la conselleria un “abandonament econòmic i anímic” en tota regla, però es mostra satisfeta del plantejament del PNRMica 60:1 i la resposta de la gent. Impossible respondre si l'any que ve hi haurà PNRM, i no consta que figuri en cap programa polític amb vista a les eleccions del 22 de maig.