El professor

Francesc Canet i Coma és un professor apreciat pels seus exalumnes de l'Institut Ramon Muntaner de Figueres, el de Pla, Dalí i Miravitlles, el més antic de l'Estat d'entre tots els que queden. En va ser el director 15 anys. Assegura que la seva passió per l'ensenyament vocacional i que aquest estiu farà quaranta anys de la seva primera classe. Catedràtic d'institut de geografia i història, és diputat al Congrés, a Madrid, vicealcalde de Figueres –rang superior al de tinent d'alcalde, “per remarcar el número 2”, diu– i ha superat una malaltia lletja. Va ingressar a la política –es va fer militant d'Esquerra– el 2002, pressionat per un grup d'exalumnes a l'habitació de Clínica de la Santa Creu, un dia que en va anar a felicitar un que havia sigut pare. En les municipals del 2003 ERC va passar d'un a cinc regidors. En les generals del 2004 va ser al cap de llista d'Esquerra per Girona, quan els republicans van tornar al Congrés de diputats per primer cop des de la II República. El 2006 va deixar l'escó per preparar les municipals del 2007. I el 2008 va tornar a ser cap de llista d'Esquerra. I Esquerra va tornar a presumir d'haver deixat el PP sense diputat a la circumscripció de Girona. Pensa que per governar una ciutat de 45.000 habitants com Figueres cal la dedicació exclusiva, per la qual cosa ha anunciat als quatre vents que si les eleccions municipals del 22 de maig van bé per Esquerra i participen del govern deixarà l'escó. Assegura que no vol ser al govern per apuntalar-lo: “Si hem estat un any i dos mesos al Govern ha estat per posar fi a les picabaralles entre els dos socis que s'acusaven mútuament.”

Té data de caducitat Francesc Canet? “La política extramunicipal la té: no tornaré a ser candidat al Congrés. Com a molt tard m'hi estaré fins al març del 2011. I a la política municipal la caducitat la posen els electors.”

És un home d'esport, no perquè tan sovint com pot surt a córrer pels afores de la ciutat, sinó perquè va escriure les cròniques de la Unió Esportiva Figueres a 2B per a El Punt i les va comentar per a Ràdio Vilafant. I va transmetre els partits de 2A per a la Cadena Ser i va participar en el Carrusel Deportivo. A ell, però, li agrada recordar que va ser cap de premsa adjunt, secció de futbol, en els Jocs Olímpics de Barcelona'92. A la subseu de Sabadell va ser responsable directe i al Camp Nou, adjunt a Ramon Miravitllas. Explica que va ser a peu de gespa a la final olímpica, responsable de l'edició de resultats, que la premsa mundial ho tingués tot. De la medalla d'or per a la selecció espanyola, en què va jugar Pep Guardiola, en recorda, sobretot, la pressió política perquè allò s'omplis de banderes espanyoles, que arribaven a cabassats.

El mes d'octubre del 2007 va ser operat de dos meningioma, un tumor cerebral benigne, operable. Va ser una experiència vital. Més enllà de la delicadesa de l'operació del doctor Martín, recorda que va conèixer la casta d'alguns personatges: “Recordo l'actitud miserable de gent que em va venir a veure per demanar el relleu 15 dies després de l'operació. Per sort ja no és al meu partit.”