Iximxé

En sortim d'hora i ve de gust un café exprés. Tanmateix, hi ha pocs indrets a Guatemala on poder prendre'n un de bo. De camí a Iximxé, algunes cantines ofereixen agosarades una “mixtura” amb aquest nom. És una decisió poc encertada beure-se-la.

Iximxé és el contrapunt d'Antigua. En guerra contra els quitxés, els cakxiquels la fundaren sobre un turó estratègic abans de la conquista castellana. En arribar els invasors, en foren aliats contra els primers; n'acabaren com a esclaus dels segons.

L'interés del visitant sol recaure en un petit museu i quatre places voltades de temples on practicaven el joc de pilota els maies d'època precolombina. Iximxé, però, és també nucli privilegiat de rituals antics. Hi arribem en trànsit lunar, època propícia. En baixar del vehicle, topem amb tres siluetes minúscules. Hi besllumem trets físics indiscutiblement maies. Són dues dones i un home. Ell, abillat segons model occidental; elles, amb bruses blanques brodades i faldilles tradicionals curulles de color i geometria. Carreguen amb un parell de caixes de cartró. El meu guia mormoreja que potser hi són per dur a terme alguna cerimònia. L'esguarde interrogadora. Ell assent. M'hi avance i em faig conéixer. Els ho demane. Afegesc si puc assistir-hi com a testimoni. Accepten. Els avise que, si s'allarga, hauré d'anar-me'n. Hi estan d'acord. Berta, la guia espiritual, i jo encapçalem marxa. Encete preguntes.

Després de deu minuts per una senderola de terra rogenca, arribem al bell mig de la muntanya sagrada. Ens hi aturem. Davant la confiança creixent, Berta em proposa de participar-hi. Cal complir unes condicions senzilles: no prendre fotografies un cop encetat el ritual, no parlar si no és per repetir les salmòdies dirigides per la guia, i abandonar discretament el lloc en cas de necessitat sense acomiadar-se'n.

Els altres dos membres del grup, un matrimoni, han sol·licitat la cerimònia a tall d'ajuda i orientació. Ella és prou més jove que ell, però no ho sembla pas. Quatre fills i una vida inclement, com descobriré més tard, l'han envellida força. Es mostra tensa i poc comunicativa. Ell sembla més conciliador i és el qui l'ha proposada.

El turó no és massa elevat. Apareix esglaonat en tres nivells edificats amb pedra seca. Tres o quatre arbres esponerosos en coronen el cim. Hi projecten ombra protectora. Esbargits als peus i al voltant de la muntanyola, uns quants cercles d'un metre de diàmetre aproximadament, també de pedra, s'ofereixen com a altars per als sacrificis.

Tots tres comencen a traure de les caixes xocolata, espelmes petites i allargassades, carbó, vares de fusta fina i begudes alcohòliques, i en fan una pila “atossalada”. Acaben “decorant-lo” amb un caminoi de sucre. Al damunt i per fora.

Comença el ritual agenollant-nos quatre cops, d'acord amb els quatre punts cardinals. Després, vindrà encendre foc i nodrir-lo de tant en tant amb l'alcohol i més espelmes, carbó i xocolata. La llengua emprada per a les invocacions és maia. Tan sols hi distingesc el nom dels “actors”, que s'esmenta de tant en tant. En un parell d'ocasions hi apareixeran grups reduïts de visitants. Hi romandran tan sols uns minuts. Gairebé al final de la cerimònia, hi compareix un altre guia, acompanyat d'un home sol. Què haurà vingut a demanar?

Tres hores més tard i cremat tot, pleguem. Agraïm l'”ajut” als quatre punts cardinals i a la muntanya sagrada. El sol ja és ben alt i corre una brisa lleu. La muller sembla ara asserenada; ell, satisfet. Berta els mormola uns quants consells. Els anima.

El meu conductor i jo oferim vehicle a fi de dur-los al seu poble, més avall d'Iximxé. Berta em pregunta si vull que em faça l'horòscop segons la tradició maia. N'establirà, diu, passat i present; en convocarà, futur. Però… en conec el passat i en visc el present. El futur depén, en part, de mi i del món que m'ha tocat viure... Per a què, doncs, l'horòscop? Li ho agraesc. En tornar -agregue-, si tinc temps, passaré per sa casa.

No hi podré, però. Una Guatemala per carreteres diferents m'espera.