Anna Guasch: “Sense les dones, els castells no haurien arribat tan amunt”
Anna Guasch creu que el reconeixement de la Unesco obliga les colles a preservar els valors dels castells i donar-los a conèixer
La presidenta de la Coordinadora de Colles admet que caldrà tornar a parlar de la publicitat a les camises a partir del 2012
La crisi econòmica ha fet perdre diners a les colles, però ha comportat un augment de la participació de castellers
Tot just acaba de començar una nova temporada castellera, la primera des que els castells han estat distingits patrimoni immaterial de la Unesco. La presidenta de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, Anna Guasch, analitza en aquesta entrevista la situació actual del món casteller i valora la recent polèmica encetada pels Castellers de Vilafranca sobre la possibilitat que les colles incorporin missatges publicitaris a les camises.
Què és la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya?
La Coordinadora és la suma de les voluntats de tot món casteller, escollida democràticament per donar forma a una eina que les colles necessitem per remar en la mateixa direcció i assolir els punts d'acord bàsics en els grans temes que afecten tot el col·lectiu casteller. Bàsicament, li estic parlant de l'assegurança col·lectiva per a lesions castelleres, que actualment presenta unes cobertures molt adequades, i de la investigació per a la prevenció de lesions i la seguretat en la pràctica castellera. A partit d'aquí, la Coordinadora de Colles també assumeix altres responsabilitats com ara, sobretot, la de ser la portaveu i la representant de tot el col·lectiu casteller.
I què espera de la temporada 2011 la presidenta del món casteller?
D'entrada em faria molt feliç que les 61 colles que formen part de la Coordinadora poguessin acabar la temporada havent assolit els objectius que s'han proposat. D'altra banda, des del punt de vista institucional, espero que la Coordinadora continuï amb la tasca, que des de fa alguns anys està duent a terme, perquè els castells siguin una activitat estimada i valorada tant al nostre país com a fora, tot reforçant el seu paper creixent i cada vegada més reconegut d'interlocutor vàlid de tot món casteller.
La distinció de patrimoni immaterial de la humanitat, concedida per la Unesco, a què obliga els castells?
Primer que res, aquest reconeixement tan important obliga totes les colles a ser molt conscients dels valors pels quals la Unesco ens va fer l'honor de distingir-nos. Tenim el deure i l'obligació, tots els castellers i castelleres que cada setmana sortim amb les nostres colles a fer castells, de preservar els valors que ens identifiquen, fer-ne bandera i donar-los a conèixer.
Quins són aquests valors?
El del caràcter obert i integrador que identifica els castells; el de saber prioritzar el treball en equip per damunt dels interessos individuals; el de fomentar la participació intergeneracional d'una activitat excepcional que convoca persones de tots dos sexes i de totes les edats (pares, fills i néts); el de vetllar sempre per la seguretat dels seus practicants; el de saber estimular una competitivitat ben entesa, en el sentit que no tot s'hi val per guanyar, sinó que nosaltres tenim les nostres regles del joc i les respectem; el de l'amateurisme incondicional... I la llista continua.
Com està afectant la crisi el món casteller?
Més o menys, la crisi ens afecta com afecta tothom i tots els sectors de l'economia. Tenim constància que les colles han vist retallats els seus ingressos en concepte de contractacions per a les diades i que també han vist retallades en les subvencions i els convenis que reben i que signen amb els ajuntaments respectius de cada localitat. En l'àmbit de la Coordinadora de Colles, potser també haurem d'assumir alguna retallada. En canvi, però, també li haig de dir que la crisi ha comportat un augment de la participació de castellers a les colles, ja que els castells ofereixen la possibilitat de passar-ho bé sense necessitat de gastar diners. En definitiva, que la crisi ens ha fet perdre diners, però ens ha fet guanyar castellers.
Com veu la possibilitat que les colles decideixin posar publicitat a les camises?
Com vostè sap, en l'última assemblea de la Coordinadora de Colles va quedar molt clar que fins a l'any 2012, cap colla podrà decidir posar-se publicitat a la seva camisa. Aquesta és la decisió presa pel món casteller, de manera democràtica. Un cop passada aquesta data, caldrà que en tornem a parlar. Ara bé, també vull dir que per fer castells no calen gaires diners. De fet, el capital que una colla ha de fer créixer és l'humà. De totes maneres, és evident que cada colla sap quines són les seves necessitats i voluntats i, és clar, també que el tema de la publicitat està damunt la taula i que caldrà que el discutim tranquil·lament i en conjunt. Però després de l'any 2012, i acceptant el fet que no seria bo que una colla decidís unilateralment posar-se publicitat a la camisa.
En l'última assemblea de la Coordinadora, es va condicionar la mobilitat de la canalla entre colles. Per què?
Perquè tenim constància que hi ha pares que han rebut l'oferta de contraprestacions de diversos tipus per fer que el seu fill deixi una colla per anar a pujar amb una altra. La canalla, quan parlem de castells, és un tema sagrat i amb els nens castellers no es poden fer tractes com si es tractés d'una transacció comercial. Per tant, el que es va acordar en la passada assemblea és que els nens menors de catorze anys podran passar d'una colla a una altra sempre que les dues colles hi estiguin d'acord i, en el cas que no hi hagi acord, la Coordinadora s'ofereix per actuar de mitjancera amb l'objectiu de trobar la millor solució per al nen.
A banda dels cascos per a la canalla, en quins altres aspectes relatius a la seguretat s'està treballant des de l'entitat que presideix?
Hem encarregat un estudi psicològic sobre la canalla castellera, amb l'objectiu de constatar els efectes positius que tenen els castells per als nens i nenes castellers, com ara el de reforçar la seva personalitat i autoconfiança, el seu sentit de la responsabilitat i del compromís... I és que considerem que cal rebatre amb proves fefaents les acusacions que, sense fonament, es llancen des d'alguns sectors sobre el món casteller, en el sentit que la canalla que fa castells se sent molt pressionada. En una altra direcció, estem treballant en un estudi sobre la grandària mínima que ha de tenir la pinya de cada castell. És a dir, quants cordons de seguretat ha de tenir la pinya, per exemple, d'un quatre de vuit, per garantir i reduir al màxim els efectes d'una possible caiguda. Els castells s'han de fer extremant totes les mesures de seguretat, i això les colles que formen part de la Coordinadora, algunes de les quals de creació recent, ho han de tenir molt clar.
Parli'm de la dimensió social dels castells, d'allò que no es veu a la plaça.
Els castells són un espai ideal per fomentar les relacions personals en un context d'igualtat, sense jerarquies de cap mena, un espai de diversió, però també de formació en els valors de la solidaritat i de dedicació desinteressada. En un món en què l'oferta d'activitats d'oci és cada vegada més gran, però alhora es mou més en uns paràmetres molt... com ho diria?, mercantils, els castells es mostren com una opció transparent i molt gratificant des del punt de vista personal.
En un àmbit tradicionalment masculí com el dels castells, els últims vint anys la dona ha guanyat molt de protagonisme. Per què?
Les dones han apostat un plus de qualitat al món casteller. Jo estic segura que si no fos per les dones, els castells no haurien pas arribat tan amunt, no s'haurien vist tots aquests castells de gamma extra que hem celebrat els darrers vint anys. Fixi's que, del pis de quints cap amunt, la majoria de components dels troncs dels castells de les colles estan formats per noies i per nenes. Fins i tot en els pisos de quarts es poden veure moltes noies; això sense oblidar que en el nucli central de la pinya les dones també tenen una presència molt determinant i majoritària en la complicada i soferta posició de crossa, la castellera que es posa sota les aixelles dels baixos. Les dones sempre han tingut una presència en els castells, però abans eren simples acompanyants dels marits. Això va començar a canviar cap a finals dels anys vuitanta, gràcies als Minyons de Terrassa i a la Jove de Tarragona, entre d'altres, que van ser les formacions pioneres a convertir les dones en castelleres actives. Avui, el percentatge d'homes i de dones en les colles és gairebé del cinquanta per cent.
Sense l'element competitiu –que forma part de l'essència i de l'origen dels castells–, l'activitat que vostè practica no té cap interès mediàtic. Està d'acord amb aquesta afirmació?
Miri, potser sí que és així, però jo no hi estic gaire d'acord. És obvi que els castells que tenen un component de rivalitat i de competitivitat molt marcat, però no solament d'això viuen les colles. És a dir, una colla pot competir contra ella mateixa, no ha de necessitar forçosament una rival per créixer i assolir nous objectius, i aquest és un valor que penso que també hauria d'interessar els mitjans.
Què opina del Concurs de Castells de Tarragona?
És la gran festa dels castells, la jornada que té un ressò mediàtic més important i amb molta diferència i un valor de propaganda dels castells incomparable. Jo penso que el Concurs de Tarragona, però, s'ha d'acabar convertint en el gran esdeveniment de tot el món casteller, no solament de les colles més potents. En aquesta línia, s'està elaborant un projecte de nou concurs per obrir-lo a més colles, amb una fórmula que encara s'ha d'acabar de definir.
Com ara disputar un concurs de dues jornades, amb una prèvia i una final?
Aquesta és una possibilitat, però insisteixo que –pel que jo sé– encara no hi ha res de definit, i s'ha d'estudiar bé el nou format de concurs per aconseguir potenciar al màxim aquest gran esdeveniment. El món casteller i Tarragona s'ho mereixen.
Per què fa castells, l'Anna Guasch?
Perquè els castells són una part molt important de la meva vida. Jo era una d'aquelles dones que li comentava abans; fèiem d'acompanyants dels nostres marits o amics, que eren els castellers. Un dia, l'any 1988, un grup d'aquestes dones vam dir al cap de la Jove Xiquets de Tarragona, la meva colla, que per la diada de l'aniversari les dones volíem fer un castell. L'any següent, totes en bloc, vam rebre la camisa de la colla i vam passar a ser castelleres. I fins avui... i fins sempre.
n
p