L'oratge en el programa “Trau la llengua”

Dijous 5 de maig d'enguany, Canal 9 ens ha oferit un nou programa titulat Trau la llengua dedicat al valencià viu, al valencià actual. En la web de RTVV podem llegir unes paraules de presentació del programa. Entre altres coses, diu: “Trau la llengua combina l'entreteniment amb la cultura i la divulgació, en un viatge per tota la Comunitat Valenciana a la recerca de paraules, expressions, sons i formes curioses i poc freqüents d'anomenar les coses.” Supose que volen dir “curioses i poc freqüents, però genuïnament valencianes”.

El primer programa ha estat dedicat a l'oratge. Han eixit dos professionals dels que donen les notícies del temps en Canal 9 i el presentador, imitant el concurs Un, dos tres, responda otra vez, els ha demanat que digueren paraules valencianes relacionades amb la pluja, “com, per exemple, ploure”, els ha indicat. Els dos professionals n'han dit un bon grapat, de paraules relacionades amb la pluja. Entre altres, si no ho recorde malament, han dit ruixat i xàfec. Els valencians, per a denominar la pluja de curta durada però forta, intensa, i de gotes grosses o molt grosses, tenim un bon grapat de noms, com ara: aiguada, aiguarrada, alaboc, arruixada, arruixó, esbatussada, esbatussó, ramalada, ramassada, sobatuda, volutxada, xapacó, xapallada, xapalló i unes quantes més. És ben curiós que, tenint com tenim un repertori tan ample de denominacions genuïnament nostres, creades per l'enginy del nostre poble i usades pels valencians al llarg de segles i segles, els professionals de l'oratge, en un programa dedicat al valencià viu, utilitzen únicament dos paraules que els valencians no usem ni hem usat mai i, en canvi, no en diguen cap ni una de les moltes que empra el nostre poble quotidianament.

Trobe que no estaria gens malament que els professionals que diuen les notícies de l'oratge en les nostres emissores de ràdio i televisió, quan volen referir-se al fenomen meteorològic especificat, en lloc d'usar sempre ruixat, aiguat, xàfec o xafegada, paraules que el poble valencià no usa i que ens són completament alienes, digueren alguna volta, per exemple, arruixó o esbatussó. Això seria un senyal de respecte cap a la manera de parlar que els valencians ens hem transmés per tradició oral, de generació en generació, durant quasi huit segles; un senyal de respecte cap a la llengua que els valencians conservem ben viva i que podem sentir en les places i carrers dels nostres pobles i ciutats. La llengua que pretén arreplegar el programa Trau la llengua.