Un Dalí lluminós

“Si la col·lecció de la Fundació Dalí és excel·lent, ara encara ho és més”. Amb aquesta satisfacció es mostraven ahir Antoni Pitxot, director del Teatre-Museu Dalí de Figueres, i Montse Aguer, directora del Centre d'Estudis Dalinians, durant la presentació oficial de la darrera adquisició, Elements enigmàtics en un paisatge, anunciada amb solemnitat com “la pintura més cara mai comprada per la Fundació Dalí”.

A banda del preu, però, uns 7,8 milions d'euros, el que ha “costat més” d'aquesta operació de compra, que es remunta al 2004, segons va voler remarcar Montse Aguer, van ser el “llarg i complicat” procés de negociacions arran de les reticències a vendre del seu propietari, un col·leccionista particular que s'estima més continuar en l'anonimat. Finalment, després de set anys per convèncer-lo, la preuada obra –una “peça cabdal” segons Aguer– ja és a Figueres i s'ha afegit a les obres més importants de la fundació que ajuden a completar l'univers dalinià que es conserva al Museu Dalí.

Elements enigmàtics en un paisatge és una obra poc coneguda que ja des del moment de la seva execució va ser poc exposada. La darrera vegada que es va poder veure va ser el 1999, en una exposició al Museu Guggenheim de Nova York.

Antoni Pitxot va dir, en el transcurs de la seva presentació, que es tracta d'un quadre “prodigiós”, realitzat en una de les etapes més glorioses del pintor empordanès malgrat que va coincidir amb un intent no reeixit per expulsar-lo del moviment surrealista. Pitxot en va destacar la grandesa del paisatge i, sobretot, la seva “lluminositat” per captar una escena de capvespre on es reflecteixen els rajos de sol sense que aquest sigui pintat.

L'espai és el gran protagonista d'aquest quadre, que té molts elements recurrents i “enigmàtics”, com bé detalla el seu títol. Entre aquests, els més perceptibles són la torre dels enigmes, l'espectre, el mateix Dalí de nen vestit de mariner amb la mainadera i, en un primer terme, el pintor Vermeer –artista de referència de Dalí–, que hi apareix representat davant del cavallet de forma activa pintant. Formalment, també la influència del pintor holandès es pot percebre amb el joc de llums de la posta de sol.

Un altre aspecte interessant de l'obra és, sens dubte, el fons. En aquest s'hi pot observar el relleu d'unes muntanyes que, segons Pitxot, podrien ser ben bé les del massís del Montgrí, en una perspectiva del pla que podria ser vista des de Pals. Els sempiterns xiprers i un campanar típic són altres elements característics i familiars de Dalí. Com qualsevol hipòtesi, l'obra daliniana permet moltes interpretacions i, segurament, com diu Pitxot, “totes plausibles”.