Des de la presó

Han passat els anys, els cabells són blancs, però la solidesa franca de Manuel de Pedrolo s'evidencia inalterada en el retrat que obre l'exposició pictòrica de Mariona Millà al Museu Comarcal de Cervera. Els braços plegats sobre un taulell, emmarcat per llibres, una estelada amb fons negre i una mirada de gairell, pensativa. El retrat li confereix humanitat, va dir l'alcalde cerverí durant la inauguració. Però, des de l'individu a la societat, Pedrolo és pura reflexió aguda sobre la humanitat. Febleses, fortaleses i contradiccions que inevitablement es confronten amb l'organització humana, tan complexa. Enmig de la marea, Pedrolo va prendre'n la iniciativa i “mai va afluixar”, tal com remarca Millà, que el va conèixer bé.

Un no afluixar que encara el fa molest 21 anys després de la mort. “Se n'ha castigat el pensament i ha estat un exiliat a casa seva”, rematava la pintora, que ret homenatge a l'escriptor segarrenc alhora que a la història del teatre. Són 16 murals i 103 dibuixos de colors vibrants i traç expressionista, en els quals Millà reivindica el teatre com a vehicle per a la reflexió lliure sobre la condició humana. El gènere era considerat per Pedrolo “minoritari” i va preferir, sobretot, la novel·la i l'assaig periodístic. No obstant això, va escriure 16 peces teatrals, “que alguns qualifiquen d'absurdes, però ell deia que la vida era l'absurda i el seu teatre, abstracte...”, puntualitza la filla, Adelais de Pedrolo. L'exposició es pot visitar fins al 28 d'agost durant el 7 Lletres, set setmanes dedicades a l'autor. Una bona ocasió per reivindicar Pedrolo, qui “ va viure sense llibertat, i des d'aquesta presó, va denunciar-ne les injustícies”. La lectura dramatitzada del relat “La sentència”, per les actrius Imma Colomer i Marta Millà, n'evidencia la vigència del pensament. En el clima repressor de la dictadura, dos homes es malfien un de l'altre, temorosos per no saber si són víctima o botxí. “Ens busquen a tots....” s'etziben. Valent, Pedrolo sempre tria bàndol i finalment paga la traïció a la humanitat amb la mort revolucionària: “No era un home”. En temps d'indignació popular, Colomer recomana llegir-lo.“És un far. Allò de «divideix i venceràs» és en política el pa nostre de cada dia. Hi ha molt d'engalipador”.