Sense pactes a Lloret, a pocs dies de la investidura
Romà Codina (CiU) i Joan Bernat (PSC) es reuniran dimecres
Marc Fuertes (Millor) veu normal que ningú el convoqui, perquè és un “intrús”
Quan falten només quatre dies per a la investidura, a Lloret de Mar encara no hi ha cap acord entre els grups polítics. Romà Codina, alcaldable per CiU, que va obtenir set regidors, va dir ahir que havia previst trobar-se amb la resta de caps de llista per parlar (exceptuant el Millor), i dimecres ho farà amb Joan Bernat (PSC), i espera arribar a algun acord. Codina va dir que no s'ha donat cap consigna de partit a l'hora de fer pactes: “Vaig dir que volia carta blanca per fer el que creiem que ha de ser millor per a Lloret i s'ha respectat”. Bernat va confirmar que parlarà amb Codina dimecres, però va avançar que les condicions per pactar no han canviat, i que Josep Valls i Ignasi Riera haurien de plegar.
Per la seva banda, Marc Fuertes (Millor), considera “normal” que es convoquin reunions però que ningú no tingui converses amb la segona força política del consistori. “Sóc un intrús al vedat polític de Lloret; el fet de passar de 0 a 6 regidors els deu haver creat una certa preocupació”, va sostenir. Tampoc no veu estrany que la primera iniciativa de pacte de tots sense el Millor sortís del PP. “És una tàctica per apropar-se a CiU i tenir la regidoria de la policia, que tant desitja Enric Martínez”, va opinar, en referència al cap de llista del PP.
Estratègies poc netes
No és casualitat que, enmig de negociacions, sorgeixin temes que comprometen candidats. A Lloret, el Millor va començar a escalfar l'ambient amb uns butlletins salvatges –ara que es veu vencedor, es permet demanar calma–. Per arribar on és va apel·lar a una ciutat sense llei i ha venut l'ajuntament com si fos un cau de lladres. Ara es comenta que algun membre del MILLOR no està al dia de pagament de l'IBI –és irònic, si són els que han de fer neteja–. Gratant-hi una mica, però, trobem morosos en altres grups. El nouvingut és el convidat incòmode. S'ha plantat com a segona força i ha deixat l'oposició amb un pam de nas. És digne d'un estudi sociològic? La ciutadania cada cop confia menys en els partits tradicionals?