“Si Albiol ha guanyat a 28 barris, alguna virtut deu tenir”

Intueixo que ho han fet perquè no hi ha límits entre la meva feina i la meva vida personal i estic vint-i-quatre hores al dia al servei de la gent. Entenc que han valorat els projectes en què participo, com ara les classes de castellà a l'associació de veïns d'Artigues, l'assessorament als joves pakistanesos i tot el treball en matèria d'identitat.

Em trobo que la gran majoria de joves tenen un conflicte d'identitat quan arriben a Catalunya. Què sóc? Sóc català, sóc pakistanès, sóc espanyol…? Aquest conflicte, sumat a determinades situacions familiars i a la precarietat laboral, no els ajuda a triar el camí correcte. Tant jo com altres voluntaris els transmetem que una identitat no és una idea absoluta, una cosa tancada. Intentem que entenguin que són catalans, d'origen pakistanès, i que si viuen a Catalunya han d'estimar aquest país, sense renunciar als seus orígens.

Vaig passar cinc anys frustrat perquè no trobava l'equilibri. De vegades em sentia més català, de vegades més pakistanès. Fins que vaig trobar els primers referents, entre la meva família i els meus professors. Ells parlaven català i respectaven el meu origen. Jo parlo panjabi i tenia una percepció negativa del panjabi. Però aprendre català m'ha ajudat a estimar la meva llengua. També volem fer entendre als joves que parlar català obre les portes a l'èxit, tant social com laboral.

La primera setmana em vaig sentir molt decebut perquè tenia la sensació que CiU havia treballat molt, sense fer soroll, i que els ciutadans no li ho havien reconegut. En canvi havien premiat el discurs fàcil i populista. Però han passat més dies, estic més tranquil, i ara tinc més ganes que mai de treballar. Ja veurem si puc continuar tota la tasca iniciada.

No ho sé. Jo sé que fins ara les persones que han estat responsables de la política d'immigració, com el Ferran Falcó, el Josep Pera i el David Torrents, sempre estaven disposades a escoltar-te. No sé si tornarem a gaudir d'aquesta oportunitat.

No em preocupa tant el que pot fer García Albiol com que la justícia no estigui funcionant i estigui donant carta blanca a qui en vol. El PP no em preocupa tant perquè no té majoria absoluta. No està tot perdut. Ara és moment que el PP demostri si pot fer tot el que ha promès. Canviaran moltes coses, però García Albiol és intel·ligent i sabrà que no pot trencar amb la feina feta. Una cosa és el candidat Albiol i una altra cosa serà l'alcalde Albiol. Ara ja no parla tant d'immigració i parla més de recuperació econòmica.

Que s'apropi a les persones, que conegui la feina que s'ha fet i que no fiqui tothom al mateix sac. Que deixi d'inventar mentides, ja té el que volia, i ara li demano que pensi en Badalona.

Els que treballem allà sabem que hem fet una bona feina i la nostra consciència està tranquil·la. Si el vol tancar ho farà, però penso que no ho voldrà.

Ens hem saludat dos o tres cops. Si ha guanyat a 28 barris alguna virtut ha de tenir. Ha sabut aprofitar les ganes de canvi que hi havia. Estic convençut que ho sabrà gestionar.

Hi he donat moltes voltes. Jo no hauria facilitat l'arribada del PP al govern. Jo hauria preferit un pacte de la resta de les forces per aturar l'entrada d'un partit anticatalanista però entenc la decisió que ha pres Ferran Falcó. Si ara no deixem governar el PP, d'aquí a quatre anys tindrà majoria absoluta. Després de la guerra sempre hi ha pau.

Seguir treballant. D'aquí a quatre anys, quan la gent vegi que ni el PSC ni el PP són la millor opció per a Badalona, serà el moment de CiU. Aleshores es veurà com la veritable alternativa. Confio també que aleshores el meu col·lectiu tingui dret a escollir i podrà votar.