Els besavis dels inques
El Museu Barbier-Mueller de Barcelona recorre en una exposició les cultures predecessores del gran imperi inca a través de gairebé un centenar de peces
El Camí de l'Inca, de 5.000 quilòmetres, encara es pot fer en una bona part a peu
No van arribar a durar un segle (del 1438 al 1532), però els inques van crear a l'Amèrica del Sud un extens imperi que s'estenia al llarg de tota la serralada dels Andes i que va acabar destruït pels conqueridors espanyols. Entre el gran llegat que van deixar els inques destaca una xarxa de camins que unia les grans regions de l'imperi, des del sud de la Colòmbia actual fins al nord-oest de l'Argentina i el centre de Xile, passant per l'Equador, el Perú i Bolívia. Era el Qapaq Ñan, és a dir, el Camí de l'Inca, que encara avui dia i en una bona part es pot recórrer a peu (són 5.000 quilòmetres) i que és candidat a ser declarat patrimoni de la humanitat per la Unesco.
El Museu Barbier-Mueller d'art precolombí centra la seva exposició de l'any en aquesta ruta, amb una selecció de 98 peces, totes de la col·lecció Barbier, 26 de les quals provenen del Museu Barbier de Ginebra. La mostra, però, va més enllà dels inques. De fet, en el recorregut s'incideix en el fet que la curta i efímera història dels inques arriba després de segles i segles d'altres cultures. I és que en història, res no sorgeix del no-res.
La directora del museu, Anna Casas, afirma que l'objectiu de la mostra és “explicar el passat dels mateixos inques, explicar les cultures antecessores en un món molt complex i divers”. Així, en la mostra es poden trobar obres de les cultures valdivia, chorrera, chimú, mochica, cupisnique, chavín, chancay, huari, tiwanaku, paraques, nasca i inca. Com diu l'assessora científica de l'exposició, Meritxell Tous, “cadascuna d'aquestes cultures fa de substrat de les anteriors”.
30.000 anys
A la planta baixa del museu, en una sala introductòria s'hi exhibeixen peces inques que de fet són el colofó d'un camí de 30.000 anys de cultura prehispànica. A la planta superior, el recorregut tira enrere en la història per exposar peces d'altres cultures. Les peces més antigues de la mostra són dues escultures en forma de mussol, molt sintètiques, de la cultura valdivia, datades entre el 3200 i el 1800 a.C.
Entre les obres més curioses destaca un ganivet chimú, del 1100 al 1450, que té esculpit un pescador al capdamunt, i un mantell de plomes huari, del 600 al 1000.
Precisament per explicar aquest univers de cultures el museu ha optat per presentar les obres d'una manera molt poc habitual en aquest centre. Des de la seva inauguració i per voluntat del col·leccionista, les peces s'exhibien en funció només del valor estètic de les obres, pràcticament sense explicacions de tipus antropològic ni arqueològic. Ara, en canvi, cadascuna de les peces està etiquetada amb informació específica.
Camí de l'Inca. El passat dels Andes.