Encara pendents del TC

El 28 de juny del 2010 va passar a la història com el dia que el Tribunal Constitucional va retallar l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Però el conflicte no va quedar tancat aquell dia. El que els jutges van suprimir o reinterpretar aquell 28 de juny ha tingut i tindrà encara una important afectació sobre la nova normativa jurídica catalana. Cinc lleis i codis han estat impugnats en els últims dotze mesos, i ara
esperen resposta del Tribunal Constitucional.

La sentència del mes de juny va crear una jurisprudència restrictiva sobre aspectes bàsics del text en llengua, justícia, finançament i competències. I, per tant, qualsevol llei nova que pugui incomplir algun dels preceptes o interpretacions de l'alt tribunal espanyol pot ser recorreguda en contra i, en el pitjor dels casos, quedar en punt mort. La sentència del juny declarava inconstitucionals 14 articles i en reinterpretava 27 més. Basant-se en la lletra petita de la sentència del TC, el govern de l'Estat, el PP i el Defensor del Poble han continuat en l'últim any donant feina a un tribunal molt en hores baixes, sobretot després de les últimes renúncies.

D'ençà de la sentència contra l'Estatut, han estat objecte de recurs i corren el risc de ser retallats el codi de consum i les lleis del cinema, d'acollida i de consultes, i d'altres de menor rang. De moment, però, no han estat frenades –contràriament al que va passar inicialment amb la llei de consultes– i es continuen aplicant malgrat el Tribunal Constitucional.

La qüestió lingüística és la principal motivació de la majoria dels recursos presentats aquest any. Les primeres normes afectades, amb recurs interposat basat en la jurisprudència assentada per la sentència, van ser les sancions lingüístiques del Codi de
Consum (amb recursos del PP i de la defensora del
poble), la quota catalana de la llei del cinema (del PP) i la priorització del català que es fixava en la llei d'acollida a la immigració (defensora del poble).

El recurs de la defensora del poble, la barcelonina María Luisa Cava de
Llano, contra els aspectes lingüístics a la llei d'acollida va ser la primera conseqüència directa de la retallada estatutària. Cava de Llano es queixava que l'article 9 de la llei catalana
estableixi que el català ha de ser la llengua preferent en el procés d'acollida
d'immigrats. Poc després, el PP i la defensora del
poble van presentar un
recurs d'inconstitucionalitat contra el codi de consum de Catalunya, perquè consideren que no es pot obligar un comerç a fer
servir el català, i s'oposen
a les multes que preveu
el codi si s'incompleix.

La llei del cinema, aprovada el 7 de juliol pel Parlament, també va ser recorreguda en contra a l'octubre per 50 diputats del PP. El motiu: que la llei preveu que la meitat dels films estrangers que s'exhibeixin als cinemes es doblin o se subtitulin en català, o que s'apliquin sancions a les sales que no ho compleixin. Al novembre, però, el govern de José Montilla va personar-se contra el recurs. La llei de consultes va ser la darrera a entrar al club de les afectades. Al febrer, el TC admetia a tràmit el recurs que l'Estat havia interposat considerant que la llei catalana vulnera les seves competències exclusives en matèria de regulació i convocatòria de referèndums. En tot cas, el govern de CiU preveu ara una modificació de la
llei per evitar que quedi
definitivament suspesa.

Una situació semblant
a la de les consultes viu la llei de les vegueries. La sentència reinterpretava els articles referents a l'organització en vegueries, però com que el govern de CiU n'ha ajornat l'aplicació, encara es desconeix l'afectació que tindrà. La vicepresidenta Joana Ortega ha assegurat que el govern espanyol no presentarà recurs contra el projecte de modificació de la llei de vegueries. Abans de la sentència, el TC tenia fins a nou lleis catalanes al calaix pendents de resolució, com ara la d'educació i la
de suport a les seleccions nacionals catalanes, objecte de recurs del govern d'Aznar l'any 99.