Comunicació

“Actualment ser 2.0 és un fet social ineludible”

Estem en un nou escenari econòmic en què hem de buscar nous models de negoci

Actualment hi ha una creixent revolució de les xarxes socials. Ara el futur és treballar a internet i crear una xarxa social?

La nova economia té un patró digital que la defineix. Entre aquests apareix un nou model que respon a la participació global dels usuaris, els anomenats prosumidors. Quan aquests actors fonamentals participen les denominades xarxes socials apareixen com a escenari econòmic. Dubto que una xarxa social sigui un negoci per ella mateixa, ni tan sols un espai per fer negoci, és un territori de participació on cadascú interpretarà si pot o vol fer negoci.

Tot el futur passarà per internet?

Ser 2.0 no pot ser una elecció, és un fet social ineludible lligat a l'ésser humà del segle XXI. Respon a la impossibilitat d'amagar-te darrere un full de diari o d'un format unidireccional, és l'obligatorietat individual de participar en un entorn complex i dinàmic anomenat vida, tal com s'entén avui en dia.

Has participat en  la gestió de processos electorals a internet a  Xile, a França i a Catalunya, en el cas de CIU.

He liderat projectes de modernització digital o de gestió de comunitats electorals per molts partits i mandataris arreu del món. Amb CiU, com a França, a Colòmbia i ara a Panamà o Mèxic, el que faig és generar mecanismes d'una cosa que anomeno “política augmentada” que obliga a captar la intel·ligència social per fer acció electoral i transformar-la (si vol el que guanya) en una acció de govern molt més oberta. No sempre ho fan, per desgràcia.

En el teu cas, has decidit marxar i muntar empreses als Estats Units i Amèrica Llatina.

Fa més d'una dècada que veig el món com una oportunitat per emprendre, per decidir què vull fer en cada moment. Ho he aconseguit i ara, fins i tot, ajudo pimes catalanes a internacionalitzar-se. A Sillicon Valley de San Francisco, al South Valley de Los Angeles, a Boston, a Panamà, a Costa Rica, a Colòmbia i a Xile tenim equips treballant en diversos projectes per tal de fer realitat un somni. Al final emprendre és materialitzar somnis.

Quines recomanacions faries?

Durant una xerrada vaig dir a uns alumnes i als seus professors d'una important escola de negocis: “El vostre lloc de feina l'haureu de crear vosaltres, durant els propers anys, ja que ningú no el crearà massivament per a vosaltres”. En acabar els alumnes em van dir: “Com?”, i els professors em van dir: “No tens raó”. Això em va fer pensar que el futur encara portarà coses molt bones, perquè depèn dels alumnes i no pas dels professors.

En el llibre Contra la cultura del subsidio de l'editorial Planeta, parles d'intervencionisme, de les barreres que dificulten emprendre, de l'escassa pedagogia empresarial. Com busquen sortides?

Bàsicament entenent que això no és una situació transitòria, si no un nou escenari econòmic en què hem de buscar nous models de negoci per a una economia totalment digitalitzada i socialitzada. L'atur, que no es reduirà, respon a una realitat molt més estreta on no hi cabem tots, com a mínim no pas de la mateixa manera.

Qui són els culpables que l'Estat espanyol sigui el país amb menys nombre d'emprenedors de tot l'OCDE?

Una mica tots. Des de la mateixa administració que no és capaç de donar impuls amb polítiques actives que estimulin l'emprenedoria en comptes del que fan ara –comprar-la–, i també és culpa de la cultura que castiga el fracàs i la bogeria. En el nostre entorn, fracassar és un delicte moral, un sotrac del qual és difícil aixecar-se, en comptes de representar el que realment és: un mecanisme per aprendre.

Dius: “Per muntar un negoci a Espanya la mitjana és de 42 dies, mentre que a la resta de països desenvolupats és de 13”.

A Espanya, quan l'estat intervé es converteix en un inconvenient. No s'és capaç per culpa d'un model antic de gestió que no s'adapta al que necessita una societat angoixada com la nostra. Als EUA encara es més impressionant, ja que amb dos dies i 300 dòlars tens una empresa en marxa.

“Que la classe mitjana té els dies comptats és una opinió personal que cada vegada veig amb més claredat”.

La classe mitjana està desapareixent tal com l'enteníem fa uns anys, el desequilibri augmenta i en aquesta diferència apareix un nou estrat social definit com a mileuristes que substitueixen a poc a poc aquella classe mitjana.

a la vida real

Marc Vidal és analista econòmic especialitzat en nova economia. Va ser mànager i consultor en modernització de companyies i internacionalització d'empreses. Ha estat seleccionat una de les 10 persones més influents d'internet a Espanya i un dels 10 economistes més destacats a internet a Europa.

De la digit@l...

Blog: www.marcvidal.cat.

Twitter: 30.787 seguidors

Facebook: 13.441 seguidors.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.