De Garzón al jurat popular

Francisco Camps va augurar que la interposició del cas Gürtel en la seua carrera política duraria una “estoneta llarga” i que “cauria pel seu propi pes”. El president, com és palès, va errar el seu doble pronòstic. I és que les martingales de Francisco Correa i d'Álvaro Pérez, El Bigotes, en la Generalitat Valenciana van transcendir ja fa dos anys i mig, des que es van produir les primeres detencions ordenades pel jutge Baltasar Garzón (6 de febrer 2009) en relació amb la trama i que han derivat en l'obertura de judici oral al cap del consell. El cas Gürtel s'ha engrossit amb contínues revelacions judicials i ha marcat l'agenda del PP valencià i, de retruc, la de Mariano Rajoy, en el marc d'una de les paradoxes polítiques més notables dels últims temps: Camps ha sigut referendat de manera entusiasta per l'electorat valencià en paral·lel a la cada vegada més insostenible acumulació d'indicis en contra seua.

Garzón va llevar-se d'enmig de seguida i va transferir les investigacions al Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià –també al madrileny– atesa la implicació d'aforats. De l'extens plec de càrrecs presentat pel jutge estrella, el tribunal, llavors presidit pel declarat amic de Camps, Juan Luis de la Rúa, només en va acceptar el cas dels vestits, tot deixant de banda assumptes tan rellevants com ara la possible existència de finançament irregular del PP valencià.

El TSJ va imputar, finalment, el president de la Generalitat i tres alts càrrecs per suborn impropi passiu, un delicte de recent tipificació que no implica la imposició de multes de presó ni d'inhabilitació als seus autors. Es tracta de la modalitat més laxa del su-born, una circumstància relativament favorable per al PP que, després, es va veure ampliada amb l'abrupte arxiu de la causa –agost de 2009– decretat per la sala gràcies, entre altres, al vot de De la Rúa. Finalment, el Tribunal Suprem, veient l'escassa consistència dels arguments, va obligar el TSJ valencià a rectificar el sobreseïment, una decisió que ens ha portat directament a la interlocutòria d'ahir per la qual es decreta l'obertura de judici oral amb tribunal de jurat.

L'“estoneta” no ha arribat a la seua fi i el president de la Generalitat ha de fer front encara no només al banc dels acusats sinó a un segon procés iniciat també pel TSJ valencià, que, en última instància, ha decidit recuperar els indicis de finançament irregular del seu partit apuntats per Garzón. I Camps, això sí, ha sobreviscut. De moment.