Trias ja presideix un govern metropolità quadripartit
El convergent presidirà una junta de disset membres, dels quals vuit són del PSC i cinc de CiU
Vol que l'AMB competeixi amb altres megaregions
Va ser escollit amb 76 vots a favor i onze en blanc, els del PP
“Alguns consideraran que avui es fa justícia i es restitueix una corporació metropolitana que mai havia d'haver estat abolida. Per d'altres, en canvi, Barcelona consolida avui un model de gestió i estrena un govern estratègic per al seu territori metropolità. Tots estarem d'acord, però, que l'acte de constitució d'avui és un esdeveniment històric”. Paraules de Xavier Trias just després d'haver estat escollit president del nou govern de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), restituït gairebé un quart de segle després que Jordi Pujol el desmantellés. A Trias, que personifica el sorpasso convergent d'un àmbit, el metropolità, que sempre ha estat territori del PSC, li van preguntar més tard si ell era dels que pensaven que mai hauria d'haver desaparegut, i va fintar amb elegància: ell n'és un convençut, i no pas un convers d'última hora: “Hi crec des que vaig decidir presentar-me a unes eleccions municipals”. D'això fa nou anys. “Si llavors m'haguessin dit que en seria el president, no sé si m'ho hauria cregut”. Segur que no, ni que seria escollit gairebé per unanimitat: el van votar 76 dels 90 consellers metropolitans. Hi va haver –a banda de tres absències– onze vots en blanc, del PP, l'únic no integrat en el quadripartit metropolità, un executiu sociovergent amb perfils ecorepublicans, per definir-lo d'alguna manera.
La conjuntura, marcada per unes municipals que van definir que seria un convergent, com a alcalde de Barcelona, qui presidiria una AMB de majoria socialista, obliga a fer equilibris. I a declaracions d'intencions empastades de mots comodí: consens, complicitats, sinergies, implementacions i altres grans èxits ahir encara més recurrents del que és habitual en aquesta classe de cites inaugurals.
La crisi, a més, facilita el consens: és un enemic fàcilment assumible per tots. Ahir, tothom s'hi va referir, i Trias la va situar a l'eix del seu pla d'acció. Segons el seu parer, l'AMB –amb el pla estratègic 2010-2020 de guia– ha de crear ocupació, trobar “una visió compartida” per “potenciar les oportunitats i fortaleses del nostre territori”, i competir “en l'era de les megaregions” amb àrees com les de París o Londres. Trias va prometre també vetllar per un finançament “acurat” del nou ens i gestionar amb “racionalitat econòmica”. Això, diàleg i “màxima lleialtat i voluntat de col·laboració i entesa” amb la Generalitat, i que ningú torni a pensar l'AMB com un contrapoder respecte al govern, com va passar als vuitanta.
Cal veure si també podrà mantenir l'entesa en el si d'un govern tan multicolor. El popular Manuel Reyes s'hi va referir: “Confio que les seves diferències ideològiques no es converteixin en discrepàncies”. Ahir l'alcalde ecosocialista del Prat, Lluís Tejedor, vicepresident del nou ens, va advocar per “la recuperació en un futur proper” de la llei de barris, per ell “el millor instrument d'intervenció pública contra l'exclusió social”, i ara congelada. Trias hi va assentir, va dir que el gran problema és el finançament i que està d'acord que l'AMB treballi per veure com recuperar-la quan sigui possible.
LA XIFRA
Molt més que tres entitats en una
Trias president i l'alcalde socialista de Cornellà, Antoni Balmón, de vicepresident executiu, amb una junta de govern formada per disset membres: vuit del PSC, cinc de CiU, tres d'ICV i un d'ERC. Aquesta és la configuració del nou ens que emana de la llei consensuada per tots els grups del Parlament ara fa un any, i que substitueix l'Entitat Metropolitana del Transport, l'Entitat Metropolitana del Medi Ambient i la Mancomunitat de Municipis. Però l'AMB tindrà més competències que les que tenien sumades aquestes tres entitats, i es dividirà en cinc àrees de gestió: administració i territori, transport i mobilitat, medi ambient, desenvolupament econòmic i planificació estratègica.
Trias i Balmón no van escatimar copets mutus a l'esquena. El segon va celebrar el fet que hagi prevalgut un criteri “institucional” abans que “partidista”, i va dir que advocava per la candidatura de Trias “no per sentit comú, sinó per convicció”. El convergent, al seu torn, va elogiar els esforços negociadors de Balmón i el convergent Antoni Vives, artífexs principals del pacte, que van signar Trias, Balmón, Tejedor i el republicà Jordi Portabella després que es constituís també el consell d'alcaldes, integrat pels 36 batlles de la zona.