Gran angular

Ercros i Seeger volen inversors per a les dues noves plantes de Flix

Lideren un projecte de 52 milions d'euros per construir una planta de biomassa per generar energia i una macrofàbrica de pèl·lets

La química Ercros i la multinacional alemanya Seeger continuen agafades de la mà i fent passes per donar forma a l'ambiciós projecte de construir dues plantes de cogeneració d'energia a Flix. Divendres de la setmana passada el president d'Ercros i el conseller delegat de Seeger van mantenir una reunió a la seu d'Ercros a Barcelona que va servir per perfilar detalls d'un pla per convertir la Ribera d'Ebre en un referent europeu de la bioenergia a través d'una planta de producció de pèl·lets -un biocombustible que surt de la fusta i que serveix per alimentar calderes- i una altra de cogeneració de biomassa -creació d'energia a través de restes forestals-.

En el marc dels treballs i les negociacions per poder començar les obres de les dues plantes durant el primer trimestre del 2012 (cosa que possibilitaria començar a tenir-les operatives a primers del 2013) els dos màxims responsables de l'aliança van estar d'acord que cal obrir la porta a possibles inversors per cobrir els 52 milions d'euros que es calcula que costarà la realització del projecte.

En aquest sentit, Seeger ha començat a sondejar operadors energètics que podrien veure amb bons ulls invertir en una iniciativa que promet, per quan les plantes estiguin a ple funcionament -cosa que es preveu per al 2014-, un rendiment del 12% del capital invertit. Amb una idea inicial que pretén lligar una equació que deixi en mans del capital bancari un 70% de la inversió, Seeger també prova de buscar crèdit en les entitats financeres i, fonts properes a l'empresa, han apuntat que a l'hora d'anar a buscar diners es veu amb més bons ulls la banca germànica -de fet és on Seeger pot marcar més múscul financer- que no les entitats que operen a l'Estat espanyol.

LA FUSTA DE L'EBRE.

No és que Ercros no tingui res a dir i es quedi amb els braços plegats en aquest procés de posada en marxa sinó que, atesa l'experiència que té operant al territori, les seves atribucions impliquen més temes de logística, organització i aportació de mà d'obra que no pas la recerca de recursos. El pes i la trajectòria d'Ercros en el territori és un dels punts que pensa explotar l'aliança per aconseguir finançament, s'ha de veure si en forma de subvenció o de crèdit, de l'Idae (Institut per a la Diversificació i Estalvi d'Energia).

Marc Fargas és el director de la planta d'Ercros a Flix i no té dubtes de la capacitat de la conca de l'Ebre per produir la matèria primera que ha d'alimentar les dues plantes projectades. Fargas coneix bé les xifres i apunta que “només en el terreny que queda dins la confederació hidrogràfica de l'Ebre es generen, en tasques de desbrossament i neteja de boscos, 3 milions de tones de fusta seca cada any” i afegeix que “per treure rendiment a la planta de pèl·lets en fem prou amb 160.000 tones”.

La planta de pèl·lets es nodreix de la fusta pelada (sense escorça, ni fulla, ni impureses) i això assegura que a l'hora de fer-los cremar per obtenir-ne energia no es genera tant de fum i, per tant, no contamina excessivament. Menys selectiva és, en canvi, la planta de biomassa, ja que s'alimenta de residu forestal. Fargas explica que la planta treballarà a raó de 70.000 tones de residus forestals cada any i, si bé a la conca de l'Ebre troba aliment de sobres per cremar, també es té molt en compte tot el desbrossament forestal que surt de les plantacions de fruiters situades a les terres lleidatanes.

GEOGRAFIA IDÒNiA.

La situació de Flix juga aquí un paper determinant, ja que el fet que les plantes estiguin connectades per tren redueix notablement les despeses de transport de la fusta a raó de, segons Marc Fargas, “cinc cops més barat que si s'hagués de portar amb camió”.

A l'Estat espanyol hi ha més d'una quinzena de plantes que produeixen pèl·lets i la seva producció és de 100.000 tones anuals. Bona mostra de la capacitat productiva de la infraestructura que està projectada a Flix és que només una sola planta serà capaç d'arribar a aquests nivells de 100.000 tones anuals.

La posada en marxa de les dues plantes generarà 23 llocs de treball directes, però l'impacte total serà de fins a 350 llocs de treball al territori. Al complex químic d'Ercros a Flix ja hi treballen actualment més de 200 persones.

D'altra banda, Ercros i el seu pool d'entitats financeres han signat un acord de refinançament per als propers 3 anys, pel què l'empresa obté línies de finançament de circulant per import de 107 milions.

sostenible

Energia a través de la fusta

Biomassa del Ebro és el nom amb què s'ha batejat la planta de cogeneració amb biomassa. Està previst que, a partir de residus forestals, sigui capaç de produir 6 MW d'electricitat. Per la seva part, el negoci de la planta de producció de pèl·lets s'ha batejat com a Riberpelets sl. Els pèl·lets són un biocombustible derivat de la fusta que s'utilitza per a l'escalfament domèstic (calderes de calefacció) i que és més econòmic i sostenible mediambientalment que no pas el gasoil.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.