Ciència
Congelar-se ara per tornar a la vida demà
Creen l'Associació Iberoamericana de Criopreservació, que pretén congelar cossos humans morts com una forma d'enterrament més
Malgrat l'evolució d'aquesta ciència al llarg de 40 anys, encara li queda molt camí
Malgrat que la llegenda urbana diu que Walt Disney va ser congelat després de mort per tornar-lo a la vida quan la ciència avancés, la realitat és que el famós productor de pel·lícules infantils va ser incinerat i enterrat.
Però la criopreservació no és ciència-ficció, i sense anar més lluny, la primera societat criònica del món va néixer als Estats Units fa més de 40 anys. En aquest sentit, al país americà és on consta l'última persona sotmesa a congelació, el científic pioner en la matèria Robert Ettinger, que va ser congelat el 23 de juliol a l'Institut de Criogènia de Michigan.
A l'Estat espanyol, on existeix la Societat Espanyola de Criogenització, s'hi han reunit diferents científics i investigadors per crear l'Associació Iberoamericana de Criopreservació. L'organització vol crear un parc tecnològic per fer d'aquest sistema “una tècnica d'enterrament més”, van explicar alguns membres, i van afegir que no pretenen “preservar un cos per fer-lo reviure posteriorment, que potser serà una opció futura, sinó criogenitzar-lo com a alternativa a l'enterrament i la incineració”.
El procés de l'associació per aconseguir la criopreservació es fonamenta en la utilització d'una càpsula hermètica especial, patentada a Espanya, repleta de nitrogen líquid per tal de congelar el cos fent-lo arribar fins als 196ºC negatius. D'aquesta manera –estimen els científics– el cos pot arribar a ser preservat després de mort de manera indefinida.
Tot i presentar avenços, de manera general són diversos els problemes que presenta la criònica, que ja s'ha intentat amb animals, sobretot amb conills, amb èxit relatiu però insuficient. D'una banda, malgrat que amb els animals ha estat possible restablir l'activitat cerebral després d'haver estat congelats, no s'ha trobat la manera d'aconseguir una descongelació satisfactòria amb humans. De l'altra, quan es procedeix a la congelació, l'aigua del cos forma cristalls que danyen teixits i cèl·lules. I a més d'això, no s'ha d'oblidar el seu cost milionari.
No és ciència-ficció, però sembla que la criopreservació encara té camí per recórrer abans de convertir-se en una alternativa i en una realitat.