amb aquella alegria
Fora dones!
M'han expulsat del gimnàs perquè serà un club únicament masculí
Nedar em fa feliç. Vaig trigar a aprendre'n: de petita m'atacava un mal de panxa fulminant cada dimecres que tocava piscina, i massa sovint convencia la mare perquè em fes un paperet amnistiador. Però d'adolescent el traumatòleg em va obligar a practicar la natació, i no li ho agrairé mai prou (gràcies de nou, doctor Latorre). Des d'aleshores que sempre hi ha hagut una piscina a la meva vida: la més propera a cadascun dels pisos que he compartit. Piscines amb cert overbooking, on els xocs amb els companys de carril formaven part del paisatge.
Fa anys em van fer fora d'un club de natació municipal perquè el van tancar per fer-hi obres. Em vaig haver d'espavilar a trobar una piscina de recanvi, i me'n vaig sortir: un gimnàs privat tan a prop de la feina que m'hi escapava quatre cops per setmana. La quota mensual era cara, però l'amortitzava tant que pagava la pena. A sobre, no em calia carregar la bossa: hi havia servei de bugaderia i cada vegada em trobava el banyador net i plegat dins la taquilla. I, la millor notícia: hi podia nedar sense rebre ni repartir cops. En fi, que vaig descobrir el perquè de la lluita de classes. Els rics també ploren, però tenen més motius per riure.
Ara que exerceixo d'autònoma pelacanyes, valgui la redundància, em sento més obligada que mai a anar a la piscina. No em puc permetre subvencionar-la a distància, com havia fet durant temporades amb clubs més barats. Ja m'està bé anar-hi, ep: res m'injecta tanta energia positiva com ofegar a cops de braç els fantasmes que se'm passegen pel cap. La meva salut mental depèn d'aquestes braçades de destrucció massiva. Surto de l'aigua més en pau amb el món i més a punt de menjar-me'l.
I no sé per què parlo en present, perquè m'he tornat a quedar sense piscina. Aquest cop l'excusa és surrealista: m'han expulsat del gimnàs (a mi i a 700 sòcies) perquè el converteixen en un club únicament masculí. Canviar de sexe em fa certa mandra, tot i que no és mala idea: ara que ja he parit, fer-me home potser em sortiria a compte. Per allò dels avantatges laborals i socials i bla, bla, bla. Hi estic donant voltes.
