Gaddafi es prepara per a una “última batalla” a Trípoli
Els rebels libis estrenyen el cercle al voltant de la capital per tots els fronts
El règim perd tres càrrecs d'alt nivell per deserció en una setmana
El coronel perd el control de les principals ciutats de la costa
Creixen els rumors sobre el final del règim de Muammar al-Gaddafi. Mentre que els rebels libis han aconseguit controlar en les últimes hores localitats clau a l'est, a l'oest i al sud de Trípoli, fonts d'alts comandaments nord-americans treballen amb la hipòtesi que el líder libi està preparant una “última batalla” atrinxerat a la capital. Els plans de Gaddafi inclourien una última ofensiva contra la població civil.
Els càlculs dels Estats Units corroboren les expectatives dels rebels, que esperen prendre Trípoli abans que s'acabi l'agost. En aquesta línia, el subsecretari d'Estat nord-americà per al Nord d'Àfrica i el Pròxim Orient, Jeffrey Feltman, va augurar ahir que els dies en el poder del líder libi “estan comptats”.
Però els Estats Units no tenen constància que Gaddafi pretengui abandonar el país, tal com van indicar divendres els rebels. De fet, el govern nord-americà treballa conjuntament amb el comitè de transició per definir “com serà exactament l'era post-Gaddafi”. A banda dels avenços dels insurgents sobre el terreny, amb el suport aeri i naval de l'OTAN, hi ha altres indicis de la fi del règim, sis mesos després de l'inici de les revoltes al país. En l'última setmana s'han produït tres desercions d'alt nivell. El número dos de Gaddafi entre els anys 1969 i 1993, Abdessalam Jallud, s'ha unit a la revolució, segons informa el diari The Telegraph.
Jallud, que ahir viatjava cap a Itàlia, va caure en desgràcia i va ser rellevat com a coordinador general dels comitès revolucionaris gaddafistes després d'un intent de cop d'estat protagonitzat per la seva tribu fa gairebé vint anys.
D'altra banda, el director de la Companyia Nacional de Petroli, Omran Abukraa, que va acudir a una reunió de l'OPEP a l'estranger, no té la intenció de tornar a Líbia i es quedarà a Tunísia, i d'aquesta manera també abandona el règim. I l'oficial de seguretat Nasser al-Mabruk Abdul·là ha fugit cap al Caire amb la família.
Control costaner
La Líbia alliberada del règim s'eixamplava una mica més ahir amb la presa d'enclavaments com ara Brega (al front de l'est), Zlitan (150 quilòmetres a l'est de Trípoli), l'estratègica ciutat d'al-Zauia (a l'oest) i Garian (a les muntanyes del sud). Els rebels ja controlen les principals fonts d'energia del règim, sobretot després d'haver pres el port petrolier de Brega i la refineria de Zauia. Gaddafi està assetjat pel sud, l'est i l'oest, i tampoc no té marge de maniobra per mar.
Com a conseqüència dels enfrontaments hi ha un degoteig continu de refugiats que travessen la frontera amb Tunísia. En 24 hores, uns dos mil ciutadans libis han fugit de les hostilitats pel pas de Dehiba-Uazen. Però al sud de Tunísia també es registraven incidents entre forces líbies “infiltrades” i l'exèrcit tunisià. Algunes fonts sostenen que es tracta de traficants d'armes.
LA FRASE
Els tancs sirians tornen a Homs
Una desena de tancs de l'exèrcit sirià van tornar a entrar ahir a la ciutat d'Homs, segons l'Observatori Sirià dels Drets Humans. En l'última jornada de repressió haurien mort en la mateixa província 21 persones. Al sud del país, a Darà, epicentre inicial de les protestes, se sentien trets, mentre que a la ciutat mediterrània de Lataquia el règim de Baixar al-Assad hauria practicat unes 300 detencions després que en l'última setmana s'han produït manifestacions multitudinàries, amb el consegüent atac militar per terra i per mar. La jornada d'oració de divendres va acabar amb l'enèsim bany de sang entre els opositors al règim, que reclamen la dimissió d'Al-Assad. A part de Darà i Homs, també s'han produït víctimes mortals en diversos barris de l'extraradi de la capital, Damasc, i a Palmira, al centre del país. Algunes webs opositores afirmen que les manifestacions de divendres van ser menys multitudinàries que les del juliol passat, però hi afegeixen que, per contra, s'han estès a més ciutats.
