El caràcter republicà

Nascut el 6 de juliol de 1917 a Barcelona, Heribert Barrera va viure el món de la política i del republicanisme des de ben petit. El 1932 el seu pare, Martí Barrera, va ser escollit diputat al Parlament per Esquerra Republicana i, més tard, nomenat conseller de Treball i Obres Públiques de la Generalitat. També va anar al Congrés dels Diputats (1936), un camí que anys més tard seguiria el fill Barrera.

Just quan el seu pare ocupava aquests càrrecs de responsabilitats, el jove Barrera va fer els primers passos en política. El 1934 va iniciar la seva activitat a la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya i al Bloc Escolar Nacionalista, i un any més tard ja va ingressar a les Joventuts d'ERC. Després de lluitar al front de l'Ebre durant la Guerra Civil i de marxar a l'exili, a la dècada dels cinquanta va ser l'encarregat de reorganitzar el partit republicà en la clandestinitat, en va ser el secretari general des del 1976 fins al 1987 i el va presidir durant quatre anys, des del 1991 fins al 1995.

Pel que fa a càrrecs institucionals, va ser membre del Consell Català del Moviment Europeu i diputat al Congrés dels Diputats durant tres anys (1977-1980). El 1980 va liderar ERC a les primeres eleccions al Parlament després de la dictadura i va obtenir la presidència de la cambra catalana. Els vots dels republicans van ser decisius per escollir Jordi Pujol com a president de la Generalitat. Quatre anys més tard, però, Barrera va patir un dur revés i els republicans van baixar de catorze a cinc escons davant de CiU, que va obtenir la majoria absoluta. Barrera va continuar al legislatiu, però el 1988 ja va donar el relleu com a cap de cartell a Joan Hortalà. L'any 1991 es va refugiar al Parlament europeu, on va estar-hi durant tres anys. Fa onze anys, el Parlament li va retre un homenatge, atorgant-li la Medalla d'Or de la cambra catalana.

Tot i la seva avançada edat, Heribert Barrera s'havia involucrat últimament en diversos actes de caire polític i va participar en la històrica manifestació del 10 de juliol. En clau més interna d'Esquerra, l'any 2009 va expressar el seu allunyament de les posicions que tenia la direcció, i es va situar en l'òrbita de Reagrupament, el projecte polític encapçalat per Joan Carretero. Tot i això, al març va participar en l'acte de celebració del vuitantè aniversari d'ERC. Els últims anys, també es va veure involucrat en una agra polèmica quan va alertar dels riscos de la immigració.

A banda de la trajectòria política, va cursar una brillant carrera en l'àmbit científic. Llicenciat en ciències químiques per la Universitat de Barcelona, durant l'exili també va obtenir les llicenciatures de física i matemàtiques per la Universitat de Montpeller. A més, va ser doctor en ciències físiques per la Sorbona i enginyer químic de l'Institut Químic de Montpeller.

De l'etapa docent, destaca que va ser professor ajudant i encarregat del curs a la Facultat de Ciències de la Universitat de Montpeller, i becari postdoctoral a la Universitat de New Hampshire (EUA). Barrera també va ser catedràtic contractat de química inorgànica a la UAB des del 1970 fins al 1984, any en què es va jubilar.

L'expresident de la cambra catalana va ser autor de nombrosos treballs científics publicats en revistes especialitzades franceses, angleses i nord-americanes. Va ser president de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques; membre emèrit de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC); president de la Secció de Ciències de l'IEC; i membre de la Societé Française de Chimie i de l'American Chemical Society. Altres càrrecs que va ocupar són els de membre del consell consultiu d'Òmnium Cultural, president del Club d'Amics de la Unesco de Barcelona, president d'Honor de l'Ateneu Barcelonès i president de l'Associació d'Antics Diputats al Parlament de Catalunya.

Educat en els valors republicans tradicionals, Barrera va ser un home de fort caràcter i de profundes conviccions demòcrates.