RAFAEL SANTANDREU
, PSICÒLEG CLÍNIC
“Si ets fort no tindràs estrès postvacacional”
“Si a partir d'una setmana de tornar a la feina encara estàs deprimit, vol dir que no estàs bé a nivell emocional”
“El màxim rendiment laboral s'obté divertint-se sense cap pressió”
“Els psicofàrmacs ja han superat en vendes els medicaments per regular la tensió”
Som tan neuròtics que, quan el Barça perdi, Guardiola
i Messi baixaran
dels altars a l'infern
Autor de llibres d'autoajuda com Escuela de felicidad (RBA) i El arte de no amargarse la vida (Ediciones Oniro) –que surt avui a la venda–, el psicòleg clínic Rafael Santandreu analitza les conseqüències psicològiques de la tornada a la feina després de les vacances i fa una repassada a la salut mental de la nostra societat.
Existeix la síndrome postvacances?
Sí. El canvi d'estar de vacances, en què tens un ritme de vida més tranquil, més relaxat i fas coses més divertides, a passar a treballar pot produir una mica d'estrès i una mica de depressió. Si ets fort, a nivell emocional, no notaràs res. Si estàs normal, notaràs una mica de depressió postvacances, però et durarà un parell de dies només. I si estàs malament, et pot durar un mes i, fins i tot, complicar-te més la vida a la tornada
A partir de quants dies ens hem de començar a preocupar?
Si a partir d'una setmana encara estàs deprimit, vol dir que no estàs bé a nivell emocional.
Què es pot fer per combatre aquesta angoixa?
Comença a poc a poc, no vulguis fer-ho tot de cop. No tinguis gaires exigències els dos primers dies. Després, inclou coses gratificants dins de la rutina de la primera setmana de feina, com per exemple fer esport, anar al cinema o veure't amb els amics.
En el cas dels aturats, el setembre és més dur perquè no tenen una feina on tornar. En el seu llibre, vostè diu que la seva situació no és tan greu. Com els ho expliquem, això?
De vegades pensem que no tenir feina és aturar la teva vida i això no necessàriament ha de ser així. De fet, encara que no vagis a l'oficina faràs coses com ara buscar feina, estudiar, fer esport, cuidar la gent que tens al voltant... La gent es castiga a si mateixa pel fet de no tenir feina, però, en realitat, en el Primer Món hi ha molt poques coses terribles, i estar sense feina no n'és una. Ningú es morirà de gana aquí. Si tens clar això, pots passar per aquesta situació de forma bastant indemne emocionalment. Ets tu qui té la clau per canviar de xip.
No deu ser tan fàcil canviar.
Tothom ho pot fer. Jo ho comparo amb aprendre anglès. No és fàcil, però tampoc excessivament difícil. Es tracta de canviar el xip mental, de canviar algunes creences internes com ara la creença que es necessita molt per ser feliç.
En els seu llibre diu que només necessitem menjar, beure i dormir. No és una mica exagerat?
No. Com a necessitat bàsica només necessitem això. Si hi vols afegir més coses –diversió, cultura...– genial! Però no ho necessites. El que és sa és desitjar les coses de forma moderada. A la nostra societat hi ha un gran consumisme tant de coses materials com immaterials, com per exemple ser intel·ligent, tenir al costat algú que m'estimi, ser simpàtic, obert, extravertit, tenir parella, viatjar...
Vostè diu que la clau és relativitzar-ho tot molt. No ens podem quedar en fora de joc en una societat tan competitiva com la nostra?
No. Fins i tot rendeixes més. El màxim rendiment s'obté divertint-se, sense pressió.
La societat és cada cop més neuròtica?
Sí. De fet, les últimes anàlisis que s'han fet indiquen que la neurosi està pujant de forma espectacular fins al punt que els psicofàrmacs ja han superat en vendes els medicaments per regular la tensió, i l'índex de suïcides augmenta any rere any en la societat occidental.
Què passarà el dia que el Barça deixi de guanyar?
Com que som una societat una mica neuròtica, hi haurà una depressió i un cabreig generalitzat, i fins i tot Guardiola i Messi, a qui hem elevat als altars, baixaran a l'infern.
