L'anell del bisbe
Quatre artistes interpreten la silueta del Montgrí i el seu solitari castell en una exposició al Museu de la Mediterrània
Tan bon punt s'arriba a la plana inacabable de l'Empordanet, des de qualsevol racó es distingeix a la llunyania la silueta inconfusible del Montgrí, aquest aflorament rocós tan antic com el mateix Pirineu que serpenteja a l'horitzó fins a desplomar-se al mar i silenciar-se, aigües endins, per emergir uns metres enllà ensenyant els dits de les Medes. No té el prestigi ni la verticalitat d'algunes muntanyes reconsagrades com el Canigó o Montserrat, però ningú pot discutir el magnetisme d'un massís que ha inspirat artistes com Francesc Gimeno i escriptors com Josep Pla i que s'ha fet tan familiar a la vista, que des de temps immemorials els veïns juguen a endevinar-hi la forma d'un bisbe jacent, amb el castell transformat en l'anell de les seves mans encreuades, i els més picardiosos, a resseguir les corbes i sobretot el mugró d'una geganta adormida. Un espai capaç de generar un imaginari visual i literari igual d'eficaç tant des de la vessant culta com popular mereixia l'exposició que a partir de demà li dedica el Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí. El bisbe estirat reuneix l'obra de quatre artistes residents a l'Empordà que s'han sentit hipnotitzats per aquesta excrescència calcària i l'han interpretat en uns llenguatges expressius que van del dibuix a la pintura i la fotografia. Els autors són Jordi Cané (Palafrugell, 1978), Tano Pisano (Siracusa, 1947), Miquel Ros (Palafrugell, 1942) i Cyril Torres (Barcelona, 1969).
L'exposició, integrada dins el cicle Ponts, s'inaugurarà demà a les 7 de la tarda amb la lectura dramatitzada Evocació del Montgrí, a càrrec de l'actriu Olga Cercós, amb acompanyament del músic Agustí Casademont.