Opinió

Desclot

Sí, però no

Una part, considerable, de l'opinió pública i una altra, determinant, dels mitjans de comunicació del país es van mirar amb tolerància, complicitat o fins i tot alegria els gravíssims fets que van tenir lloc el 15 de juny passat al Parlament. Grups d'“indignats” van pretendre impedir que els diputats poguessin debatre els pressupostos com mana el sentit cívic, la democràcia i la llei. Que aquelles agressions haurien de rebre l'atenció i el càstig que es mereixen és un fet. Ara, que el cas hagi passat a les mans de l'Audiencia Nacional a través d'una querella presentada pel sindicat Manos Limpias enrareix i embruta la iniciativa. L'Audiencia Nacional és un tribunal d'excepció que no hauria de perpetrar res en un estat de dret homologat. El sindicat Manos Limpias, com més lluny se les renta millor. Els agressors de diputats, que van tenir l'enorme barra de qüestionar-los la representació popular, haurien de ser castigats en conseqüència. Però si és l'Audiència qui ho ha de fer, potser deixem-ho estar. I allà glòria i ací
pau.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.