Els càmpings gironins afronten l'estiu amb un 10% menys de reserves que l'any passat
L'associació del sector demana que no es caigui en la «temptació» d'abaixar preus, perquè això repercutiria en la qualitat
«Els preus no s'han d'abaixar, malgrat la crisi econòmica.» Aquesta és la consigna que vol transmetre l'associació de càmpings de les comarques gironines als seus associats, ja que l'objectiu principal és mantenir la qualitat, segons es destaca.
Tot i que es calcula que les reserves han baixat de mitjana al voltant d'un 10% en relació amb l'any passat, el president de l'associació, Jaume Genover, afirma que les places d'alguns càmpings ja estan pràcticament reservades del 15 de juliol fins al 15 d'agost, que és el període considerat de plena temporada i el que habitualment té més demanda, i molts establiments no noten la crisi. Els clients dels càmpings han estat generalment força previsors a l'hora de fer les reserves i a començaments d'any ja n'hi havia moltes de formalitzades. Aquest any, però, les reserves es formalitzen més tard que en altres temporades.
El sector del càmping va valorar la temporada de l'estiu de l'any passat com a bona, amb un creixement del 3% de l'activitat en el conjunt, però aquest any és difícil fer pronòstics a causa de l'actual context econòmic.
Preus a l'alça
Els preus, en el conjunt d'aquests establiments, han anat a l'alça de manera progressiva en els últims anys, i segons es destaca des de l'associació això ha permès situar-se als nivells de qualitat actuals. «Si es rebaixen preus no es podrà mantenir la mateixa qualitat», afirma Genover. Fa uns cinc anys es van fer puges del 33% en el sector perquè es va considerar que els preus era massa per sota del mercat, i últimament s'han apujat al voltant de l'IPC. Segons va informar l'associació, els preus d'un càmping se situen actualment, de mitjana, al voltant dels 23,5 euros al dia en temporada baixa, per a dues persones, un nen, una tenda i un cotxe, o una caravana; i de 56 euros en temporada alta (juliol i agost). Les tarifes d'un bungalou per a quatre persones, que és el més habitual, se situen al voltant dels 63 euros de mitjana al dia en temporada baixa i dels 132 euros cada dia en temporada alta.
Tot i que els càmpings fan ofertes diferents i les tarifes també varien segons les categories, solen ser preus força semblants entre establiments, segons informa l'associació. «Volem evitar que hi hagi una gran competència entre nosaltres», afirma Genover. La majoria de càmpings disposen d'una variada oferta de bungalous de lloguer, del tot equipats, i molts ofereixen lloguer de mòbil-homes, uns allotjaments molts semblants als bungalous però mòbils i basats en elements de caravàning. Les dues ofertes solen ser d'entre quatre i set places.
Genover reconeix que les rebaixes de preus que fan alguns hotels els afecta negativament, tot i que diu que «només un percentatge petit de clients que va de càmping ho fa per una qüestió econòmica». «La majoria s'estima la natura i creu en la nostra oferta», sosté.
Un límit de bungalous
Els càmpings tenen una limitació en nombre de bungalous, que actualment és del 30% de les places disponibles, tot i que hi ha una nova normativa que prepara el Departament d'Innovació, Universitat i Empresa, que preveu ampliar-la fins al 50 per cent. Tot i això, des de l'associació de càmpings de les comarques gironines s'afirma que aquesta normativa naixerà amb mancances, ja que el percentatge se situarà per sota de països que es consideren competidors en oferta, com pot ser el cas de l'Estat espanyol, on no hi ha cap limitació.
L'associació manté que el campista vol cada cop més unes vacances confortables, amb places grans o amb bungalous de qualitat. Per això es reclama poder oferir el que els clients demanen als establiments. «El campista ha evolucionat: de la petita tenda es va passar a la familiar, d'aquesta a la caravana i l'autocaravana i, actualment, es demana cada cop més el bungalou, sobretot fora de la temporada estiuenca», va explicar Genover. L'associació destaca que la nova norma serà «menys competitiva que la de l'Estat francès, d'Holanda, Croàcia i Itàlia en l'àmbit internacional, i d'Aragó, Andalusia i el País Valencià a l'Estat espanyol».
