infraestructures
Foment matisa ara que l'eix mediterrani és el prioritari
Un alt càrrec assegura que, juntament amb l'atlàntic, són la “prioritat màxima” del govern de l'Estat, i que l'eix central és un projecte “a llarg termini”
Allau de crítiques al ministeri per la seva ambigüitat
Ni a través de cap nota oficial ni de cap primera espasa, però Foment va haver de donar explicacions ahir per la declaració conjunta signada la vigília amb el Ministeri de Transports francès, en què es demana explícitament la inclusió de la travessia central pirinenca en la xarxa bàsica transeuropea, i també (de manera ambigua) dels altres “projectes ferroviaris d'envergadura europea que uniran tots dos estats”, sense esmentar-los. El secretari general de Relacions Institucionals i Coordinació del ministeri, Fernando Puig, sí que va concretar ahir a RAC1 quins són aquests altres projectes: “Per una banda el vessant català i, per l'altra, el basc”. És a dir, el corredor mediterrani (des de la frontera fins a Algesires, va aclarir) i l'atlàntic, en els quals els estats espanyol i francès tenen “un compromís inequívoc”.
Segons Puig, Blanco dimecres “no va fer cap aposta pel corredor central”, un eix que es planteja estudiar “molt a llarg termini”, ja que ara s'està discutint la planificació fins al 2030 però també fins al 2050, un extrem, el del doble planejament, que després confirmava l'alcalde de Tarragona, el socialista Josep Fèlix Ballesteros. “La prioritat màxima és el Bordeus-Vitòria i el Figueres-Montpeller”, concloïa Puig, mentre assegurava que “pel govern actual el corredor mediterrani és el més important i el que ha de tenir una inversió més gran”, si bé admetia que en el futur la prioritat inversora la fixarà “el govern de torn”.
El conseller de Territori, Lluís Recoder, havia advertit abans a Catalunya Ràdio que Foment “té una gran feina a fer per tranquil·litzar l'opinió pública catalana”, i li reclamava un pronunciament clar. Segons ell, aquest és un debat territorial “delicat” que “fa molta por al govern espanyol”. “I al final el que fa és fer-nos posar nerviosos a tots”, lamentava.
En canvi, pel portaveu del PSC al Parlament, Joaquim Nadal, Blanco no és “ambigu”, sinó “claríssim”, i l'acord de París “és per donar un nou impuls a alguna cosa que ja hi és” (en la planificació europea). El socialista valencià Ximo Puig exigia a Mariano Rajoy i la seva número dos al PP, Dolores de Cospedal, que “es pronunciïn d'una vegada pel corredor mediterrani, rectifiquin i hi donin un suport clar”.
Ferrmed creu que no perilla
El món socioeconòmic es va afegir a l'allau de crítiques per l'ambigüitat del ministeri. El sindicat UGT i la patronal tarragonina Cepta van reclamar-li una posició clara, i la Cambra de Comerç de Tarragona veu “sorprenent” un acord que “erosiona greument” la “confiança en el corredor mediterrani”. Pel secretari general del lobby Ferrmed, Joan Amorós, la declaració “és purament política”, ja que “presenten la travessia central com un objectiu estratègic a llarg termini, quan saben que no és rendible de cap manera”. “I com que la travessia ara no entraria a la xarxa, perquè Europa posa com a condició sine qua non que s'acabi abans del 2030, demanen incloure-hi la via de Canfranc”. “No crec que això afecti les aspiracions del corredor mediterrani, que és indiscutible”, tranquil·litza, en tot cas, Amorós.
