Educació

Oriol Comas

Creador de jocs

“És mentida que jugant s'aprengui més ràpid”

Oriol Comas (Barcelona, 1956) crea jocs des de fa 12 anys. Ara acaba de fer un portal lúdic de la Barceloneta. Ha ideat multitud de jocs (com el Verbàlia, amb Màrius Serra; jocs per al Fòrum 2004 o Intermón) i n'ha escrit un bon grapat de llibres

Amb quina idea neix el joc de la Barceloneta?

Primer, perquè la gent de la Barceloneta prengui més consciència de com de bonic és el seu barri. I segon, perquè la gent de fora conegui i estimi la Barceloneta. És un conjunt de 20 jocs que tots ells, junts, expliquen bona part del que és la Barceloneta.

Per què és útil jugar?

Sabem que juguem de fa 4.500 anys. La humanitat ja jugava com ara, jocs complicats, amb daus i fitxes i un tauler. I això no ha parat. Jugar, al final, és estar una estona amb qui tu vols per fer una cosa diferent i passar-t'ho bé. De jocs n'hi ha tants que sempre hi ha un joc per a cadascú.

S'abusa de l'“aprendre jugant”?

Ens hem cregut que, com que aprendre és feixuc, si a la persona li posem un joc, aprendrà més ràpid. És mentida que jugant s'aprengui més ràpid. És pensar que els nens no saben distingir les coses. Jo discrepo d'aquesta concepció. Juguem per passar-nos-ho bé sobretot. I que juguem i aprenem coses? Segur. Amb el joc de la Barceloneta, aprendrem coses de la Barceloneta o ens provocarà que vulguem aprendre'n coses. Ara, el que sí que aprenem amb els jocs és a perdre, a escoltar, a seduir o a enganyar, que no fa nosa. I amb un joc això ho pots fer gratis i sense conseqüències.

En moments de crisi el joc serveix més que mai?

Serveix sempre. I en els moments dolents, serveix per buscar la part bona de les coses. Si estàs malament, quan jugues te n'oblides.

Quins jocs estan de moda?

Ara es porten els jocs cooperatius, jocs on tots els jugadors juguen contra la capsa. En lloc d'anar un contra l'altre, tots van contra un mecanisme pervers del joc. O tots guanyen junts o perden junts.

El món 2.0 ha envaït els jocs?

Hi ha noves màquines, sobretot la Wii, que ha canviat el concepte de joc. La Wii ha tornat el joc al menjador, l'ha posat dins de la tele. Les tauletes gràfiques són multitaulers de joc i ens permeten estalviar la part pesada, de comptar, de repartir. La gent que pensem jocs ja els pensem d'una altra manera. Pensem jocs que amb capsa no podrien ser, i posats en una tauleta se t'obren unes portes enormes. A l'hora de fer jocs, estem en un moment de riquesa.

Com jugarem d'aquí a 10 anys?

Molt abans, jugarem amb una pantalla que serà a la paret o a la taula del menjador, que la protegirem per menjar-hi després. Hi jugarem amb les mans i després serà la tele. A Barcelona hi ha un equip de gent que treballa molt fort amb una taula així. Però no crec que passi mai que se substitueixi el jugar cara a cara i enganyar el contrari.

Què ha tenir un bon joc?

La erra de rejugabilitat, que la gent quan acabi vulgui tornar
a jugar.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.