Escombrar el carrer

L'alcalde d'Esparreguera, Joan Paül Udina, ha fet un ban en què demana als veïns que escombrin el tros de vorera o de carrer que tenen davant de casa seva. Diu l'alcalde que és “per generar un clima de civisme, convivència, qualitat de vida i respecte per l'espai públic”, però també perquè “actualment l'Ajuntament no té prou capacitat econòmica per augmentar els serveis de neteja”. I recorda Joan Paül Udina: “Aquest era un costum que ja tenien els nostres avis.” I és cert. N'hem perdut el costum. Avui, els que han estat els principals responsables dels departaments de Salut del govern català reflexionen en aquest diari sobre la sostenibilitat del sistema sanitari. I en algun moment apel·len a vells costums, com ara el de passar el refredat sense necessitat d'atracar la farmàcia. Hi ha vells costums que tornaran. El ban de l'alcalde m'ha fet venir al cap la imatge de la meva mare i la meva àvia quan jo era petit. És cert, escombraven el carrer. Tot i que sempre em vaig pensar que en realitat era una excusa per sortir a fer-la petar amb els veïns. En qualsevol cas, les dues possibilitats em semblen un bon costum.

Ara fa un any i mig, a Catalunya va caure una gran nevada i els carrers i les voreres de davant de moltes cases van quedar amb un pam de neu. No tinc pas la sensació que en general sortíssim al carrer amb una pala a treure la neu. Més aviat recordo desenes de trucades als mitjans de comunicació de gent queixant-se que ja feia tres dies que havia nevat i que encara ningú de l'Ajuntament no havia anat a treure la que quedava a la porta de casa seva, i que, és clar, potser encara relliscarien. Em sembla que està tot dit.