Política

La pau té nom de dona

Oslo reparteix el Nobel de la Pau entre tres lluitadores del Tercer Món, les liberianes Johnson Sirleaf i Gbowee i la iemenita Karman

El comitè recorda que no hi ha pau ni democràcia sense igualtat de drets per a la dona

El Comitè Nobel d'Oslo va llançar aquest 2011 un missatge clar, des del cor de Noruega, a la resta del món: la pau i la democràcia duradores no són viables si no hi ha una igualtat de drets per a la dona, i és la dona qui representa el màxim potencial per a la resolució pacífica de conflictes. El Nobel de la Pau va repartir-se així, per primer cop en la història, entre tres dones, representants de l'activisme pacifista femení: la presidenta de Libèria, Ellen Johnson Sirleaf; la seva compatriota Leymah Gbowee i la iemenita Tawakkul Karman.

Les dues primeres, com a rostres d'una Àfrica nova, que combat i s'imposa a les dictadures del passat; la tercera, com a emblema de les revoltes àrabs que teòricament s'havien d'endur el Nobel, si no fos que el comitè es va prendre al peu de la lletra que la recepció de les candidatures es tanca al febrer i que aleshores el moviment en el món àrab es movia en el terreny de la incògnita. Les eines de Karman, de 32 anys, per fer arribar al món la seva revolta són Twitter i Facebook, un altre missatge clar del comitè a favor d'aquests instruments allà on no hi ha cap més manera d'expressar-se lliurement.

Johnson Sirleaf, de 72 anys, també és la veu d'una dona lliure, que lluita i venç el tirà. En aquest cas, el dèspota Charles Taylor. Johnson Sirleaf va convertir-se el 2005 en la primera dona presidenta d'un país africà, qüestió que la feia més que idònia per representar aquesta nova Àfrica superadora de les monstruoses dictadures precedents.

Posats a compartir, el comitè va optar per un altre nom de dona, Gbowee, de 39 anys i líder del moviment multiètnic Acció Massiva de les Dones de Libèria per la Pau. Tots tres rostres femenins tenen prou mèrits per al Nobel. I el secretari del comitè, Thorbjørn Jagland, no va veure's confrontat a reaccions incòmodes. L'única pregunta a l'aire era per què aquest cop s'havien pres al preu de la lletra que no es podia premiar, sense embuts, les revoltes àrabs, i en canvi dos anys enrere sí que es va fer amb un Barack Obama que, en tancar-se les candidatures, tot just s'havia començat a estrenar en el poder.

La dona que va desa- fiar Charles Taylor
Ellen Johnson Sirleaf (1938) és la presidenta de Libèria, encarna la història d'una dona que mai es va donar per vençuda en reclamar el paper de les liberianes en la política. El 2006, amb Taylor als tribunals per crims contra la humanitat, es va convertir en la primera cap d'estat africana. Té quatre fills.
Activista per la pau
Leymah Gbowee va dur la pau a Libèria. És advocada i promotora de “la vaga del sexe”, que va obligar el règim de Taylor a admetre-la a la mesa per la pau. La seva autobiografia mostra com el poder de les dones va acabar enviant a l'exili Taylor. Porta la Xarxa Africana per la Pau i Seguretat per a les Dones.
La ‘primavera àrab'
Aquesta jove de 32 anys ha estat durant anys una de les dones que han dut la veu cantant contra el règim d'Ali Abdul·là Saleh al Iemen, però les revoltes a Tunis i Egipte la van dur a liderar una protesta que té el règim contra les cordes. Mare de tres fills, és periodista i milita en el partit opositor Al Islah.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.