El desig, motor de tot

“El límit exacte dels nostres cossos és el límit dels nostres desitjos, que no tenen límit, i desitjar és anticipar-nos al plaer que ens proporcionarà alguna cosa, no només de caràcter sexual, em refereixo a un desig obert a tot, un concepte ampli del desig, perquè, de fet, el desig és el motor de tot.” Així d'explícita i convençuda del seu discurs es mostra Iolanda Batallé (Barcelona, 1971).

Amb un èxit fulgurant com a editora de La Galera, l'autora de la novel·la La memòria de les formigues ens ofereix ara el recull de narracions El límit exacte dels nostres cossos, publicat en català a Amsterdam i en castellà a la molt curosa editorial madrilenya Gadir, de Javier Santillán. Són dues edicions diferents: “En la castellana hi ha menys contes, la traducció l'he feta jo i he pogut adaptar els continguts, tallar parts i variar l'ordre d'elements.”

És un recull amb dues parts delimitades, la primera de deu contes i la segona de sis, en què l'amor, el sexe, les relacions de parella i especialment el desig són la columna vertebral i bona part de la musculatura de les trames.

“En la primera part, el desig està més centrat a estimar i ser estimat. En la segona, el desig de què parlo és el de sobreviure a un món en guerra, al de l'empresa... Volia establir una dialèctica entre totes dues parts i potenciar la diferència de tipus de desig. Que la primera part sigui més frívola i superficial contrasta amb la duresa de la segona”, comenta l'autora, abans de continuar parlant-nos del desig. “El conte que dóna sentit a tot el llibre és The Capel Family [llegeix un paràgraf metafòric sobre la sínia gegant de Londres]. Cada conte és com una cistella de la sínia que forma part del conjunt, però amb independència”, i tot gira a l'entorn del desig. “L'amor és l'hàbitat del desig. I per aturar el motor que és el desig continuat ens cal l'amor de parella”, més estable, i no per això mancat de desig... o sí.