Un estudi detecta l'existència de nombrosos rapinyaires nocturns al Pla de Reixac, a Montcada
L'hàbitat d'aquests ocells protegits és a tocar d'una àrea que s'ha d'urbanitzar
Trobar espècies d'ocells rapinyaires en zones amb forta pressió urbanística ha deixat de ser una raresa. Precisament per la pressió que experimenten aquests ocells a la zona metropolitana, són nombroses les espècies que per qüestions de supervivència s'aferren a l'indret. És una de les raons que el tècnic de medi ambient de l'Ajuntament de Montcada i Reixac, Juli Mauri, atribueix als resultats del primer estudi ornitològic que l'Ajuntament, amb la col·laboració dels ornitòlegs Francesc Xavier Macià i Xavier Larruy, fa a la ciutat. La primera fase del treball, que ha durat un any, s'ha limitat als espais agroforestals del Pla de Reixac, on s'ha detectat la presència del xot, el mussol comú, el mussol banyut, el gamarús i l'òliba. Una sorpresa de l'estudi ha estat la densitat de les poblacions, sobretot la del mussol comú, amb setze parelles per metre quadrat, una de les densitats més importants que es poden trobar a Catalunya d'aquesta espècie protegida. A més a més, la investigació també ha permès detectar nius de mussol comú, joques, que justificarien també la forta pressió urbanística que obliga aquests ocells a establir-se a la zona. Segons l'estudi, aquesta dada seria molt remarcable, ja que a Catalunya hi ha molt poques ubicacions conegudes de joques d'aquest ocell rapinyaire.
Zona a preservar
El Pla de Reixac configura un dels connectors ecològics identificats per l'avanç del pla territorial metropolità de Barcelona. Aquest connector ha d'assegurar la connectivitat ecològica entre el parc de Sant Llorenç del Munt i la serra de Collserola, i és, segons els experts, l'última oportunitat de connexió d'aquest connector amb el sistema fluvial del Besòs i amb la serra de la Marina, si més no com a continuïtat de paisatge. La importància dels resultats de l'estudi ornitològic també permetrà insistir en la importància de preservar aquest espai, ja que la zona és molt pròxima als terrenys de mas Duran, on la Generalitat i l'Ajuntament de Montcada i Reixac van acordar la construcció d'una àrea residencial estratègia (ARE). A més, es tracta de les poques ARE a Catalunya que es volen edificar en sòl forestal.
L'estudi tindrà ara una segona part i el camp d'investigació de la presència d'ocells rapinyaires es vol estendre a altres àrees del municipi, concretament als terrenys de Montcada que formen part de la serra de la Marina, la serra de Collserola, Gallecs, el turó de Montcada i el riu Besòs.
La regidora de Medi Ambient, Eva Gonzalo, ha afirmat que «les dades recollides incideixen en la gran importància del Pla de Reixac per a la conservació d'aquests ocells protegits i de gran importància ecològica, perquè controlen amb gran eficàcia les poblacions de rosegadors i d'invertebrats i actuen com a bioindicadors».