Arquitectura per a la gent

La crisi s'està acarnissant amb els arquitectes; a Barcelona, dia sí i dia també tanca un despatx. Un rere l'altre. En aquesta panorama tan desolador, hi ha alguna cosa que es mereixi una celebració? Doncs sí, ni que sigui una. L'estudi MBM, és a dir, l'estudi que van fundar, l'any 1951, Josep Martorell, Oriol Bohigas i David Mackay, ha complert 60 anys. I en lloc de celebrar-ho en la intimitat, els membres del seu equip (format per ells tres, més vellets però lúcids com sempre, i per Oriol Capdevila, Francesc Gual i Lluís Pau) han muntat una exposició al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (Coac), on, a més de lluir un historial espaterrant (ep, que han desplegat prop de 1.250 projectes a desenes de ciutats!), llancen un missatge d'esperança en aquests moments tan depriments: “Aquesta exposició pot fer pensar que som una petita orquestra que continua tocant mentre el titànic s'enfonsa. Però no és així: la societat continua i, per tant, l'arquitectura per a la gent, no per als poderosos, també continuarà”, exclama Mackay.

“Arquitectura per a la gent” podria ser un lema ensucrat, però no ho és per a un estudi d'arquitectura que ha renunciat a un estil homogeni en benefici d'una manera de pensar i fer edificis que prioritzen “la qualitat constructiva, que donen resposta al lloc i que busquen una bellesa a escala humana”, emfasitza Mackay. Un repertori de valors i raons de ser que s'entreteixeixen en l'exposició MBM, 60 anys d'arquitectura i ciutat, 1951-2011, que de manera esquemàtica reuneix fins a 216 projectes (36 per dècada) i de manera més atenta –amb maquetes, dibuixos i fotografies– revela secrets dels últims sis projectes de l'estudi (l'edifici de la UGT, la nova seu del grup editorial RBA...). I, no cal dir-ho, es posa l'accent més obert al museu del disseny DHUB, que a la mostra s'erigeix en la cirera del pastís d'aniversari. Sense imprevistos de darrera hora, l'edifici de la plaça de les Glòries estarà acabat a final d'any, i per a l'any que ve caldrà enllestir els interiors. La inauguració, doncs, per al 2012.

“Arquitectura per a la gent” té també moltes dosis d'utopia, però d'aquest esperit idealista no se n'han volgut desprendre ni tan sols en una època, la que ara la crisi ha tancat, en què l'arquitectura s'ha imposat com una icona de lluïment: “Per nosaltres, només té sentit com a eina de compromís”, subratlla Francesc Gual.

Per tot això es mereix la celebració MBM, i estirant d'aquest fil l'exposició s'ha concebut “com una festa”, apunta l'interiorista Lluís Pau. Una festa en què també han volgut convidar Francesc Català Roca, un dels fotògrafs més sensibles amb l'arquitectura, i en especial amb la dels primers anys d'aquest estudi. De les més de 1.700 imatges que duen el seu segell, el Coac en presenta ara una petita selecció de 26. Petita però exquisida, i molt ben triada, gràcies al fet que l'arxiu de Català Roca és al Coac.

Parlant de cessions, MBM ha decidit que el millor lloc per al seu arxiu és el Coac. I que ho és ja sobretot per a tot aquell material que no els fa falta per al dia a dia. La resta de documents els anirà dipositant progressivament. El Coac està de sort, i també el Centre Pompidou de París, on ara fa un any van anar a parar un centenar de papers del fons de MBM que el museu francès anhelava custodiar.