cultura

Mor Joan Agut

Escriptor, editor i crític literari, va fundar l'editorial Barcanova i va guanyar premis com ara el Carlemany, el Crexells i el Pin i Soler

L'escriptor, editor i crític literari Joan Agut (Barcelona, 1934) va morir diumenge després de tenir durant més d'un any una malaltia degenerativa. Agut passarà a la història de la cultura catalana com un personatge polièdric, capaç de reinventar-se. El determinisme de la seva vida el va abocar a escriure. Ens comenta la seva filla Clara que, durant l'últim any, els únics moments de consciència van ser per explicar que estava escrivint una novel·la de gossos i gats, que es quedarà inèdita com encara ho són les seves tres últimes obres, rebutjades pels editors en aquests temps de crisi profunda.

En un dels seus últims textos publicats –La pau dels orígens, homenatge al seu editor Isidor Cònsul–, tanmateix, Agut declarava que després de refusar-li un llibre un escriptor no se sentia gaire feliç, però ell, en canvi, l'havia d'assumir perquè havia descartat centenars de novel·les durant més de trenta anys d'editor.

No s'entén la història de l'edició a Catalunya sense la seva intervenció. Les circumstàncies el van portar a fer d'editor. Després d'haver treballat de peixater al mercat d'Hostafrancs, Agut va decidir emigrar a París seguint la petja bohèmia de Miller i Hemingway. Allà connectaria amb els cercles de la resistència catalanista i es vincularia al Front Nacional de Catalunya, com sovint li agradava recordar.

De tornada, passaria dècades dirigint editorials com ara Bruguera i Edhasa abans de fundar Barcanova i Thassàlia, on la relació amb els socis acabaria de manera traumàtica. Lluny de desanimar-se, el canvi l'impulsaria cap a l'austeritat, mantenint les formes i un aspecte impecable, de senyor.

Del renaixement, el 1997 sorgiria un escriptor insaciable, que va col·laborar durant més d'una dècada al suplement Cultura de l'Avui. Paral·lelament, forjaria una obra notable com a novel·lista, publicant un llibre cada any fins al 2007, quan la sort li va canviar. D'aquest període intens cal destacar premis importants com el Crexells a la millor novel·la del 2001 per El mestre de Taüll, el Carlemany del 2003 per Pastís de noces i el Pin i Soler del 2001 per L'arbre de la memòria. La seva obra predilecta, no obstant això, era Gombó i míster Belvedere, que va quedar finalista del Sant Jordi l'any 2000.

Era el ‘senyor sense'

Quan en una entrevista del 2004 Lourdes Domínguez li preguntava com havia escrit una novel·la de 500 pàgines en nou mesos i nou llibres en set anys, Agut va dir que era el resultat de ser el senyor sense: “Sense cotxe, sense televisor, sense ordinador, sense segona residència, sense mòbil... Per no tenir, no tinc ni nòvia: sóc un amant en atur. Per tot plegat tinc molt de temps per dedicar-me a escriure, i a més tinc la constància d'escriure cada dia, fins i tot els caps de setmana.” Qualsevol cultura amb cara i ulls el reivindicaria.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.