Societat

Els secrets amagats del planeta vermell

Si no sorgeixen problemes tècnics d'última hora, la NASA posarà en marxa demà a la tarda la fase decisiva d'una nova missió científica amb el planeta Mart com a objectiu. Un coet Atlas V serà l'encarregat de posar en òrbita el protagonista de la missió, el vehicle Curiosity, amb molta diferència, el robot més gran i sofisticat que l'home ha posat fins ara sobre la superfície del planeta vermell.

Si el calendari de vol s'acompleix, aquest vehicle de la mida d'un cotxe Mini Cooper caurà suaument al cràter marcià Gale el 6 d'agost del 2012 i començarà una expedició de com a mínim 686 dies (un any del planeta Mart) a la recerca d'indicis d'aigua, vida extraterrestre i una possible base per a futures missions tripulades. Per primera vegada la NASA ha dissenyat una missió –oficialment denominada Laboratori Científic de Mart– amb un objectiu molt concret d'anàlisi de zones que poden amagar els grans secrets del planeta veí.

El projecte introdueix una tecnologia d'aterratge que podria servir, amb molt pocs canvis, en una futura arribada d'astronautes a Mart. Durant tres minuts, un sistema de paracaigudes frena el descens de la nau i en la fase final els motors del robot s'encarreguen de completar el contacte amb la superfície garantint que no es produeixin danys en els equips tècnics. L'experiència de la NASA en missions anteriors com les naus bessones Spirit i Opportunity és utilitzada per continuar avançant en el moviment de robots en terrenys difícils, la recollida i anàlisi de mostres i les telecomunicacions a llarga distància.

De forma resumida, la NASA considera que l'objectiu científic és descobrir si la zona seleccionada ha tingut en el passat o encara conserva les condicions favorables per a la vida. Per aconseguir aquest objectiu, els experts han analitzat a fons les imatges captades per la sonda de reconeixement que va orbitar Mart fins l'any 2006. La precisió dels sistemes desenvolupats per la NASA han de permetre l'aterratge en una zona situada molt a prop dels límits d'un gran cràter, un lloc fins ara considerat molt perillós.

Col·laboració de la UPC

El vehicle de sis rodes Curiosity podrà superar obstacles de fins a 65 centímetres i viatjar amb total garantia gairebé 200 metres cada dia. Un nou sistema d'alimentació d'energia, basat en plutoni 238, hauria de mantenir el vehicle i tot els equips en activitat durant més de dos anys. Durant el seu recorregut, el robot recollirà mostres del terreny, perforarà roques, analitzarà els minerals i farà arribar les dades als responsables de la NASA a la Terra.

Curiosity inclou dos equips dissenyats i construïts a l'Estat espanyol, com a resultat d'un acord de col·laboració entre la NASA i el Ministeri de Ciència i Innovació (a través del CDTI). D'una banda, el consorci EADS CASA Espacio –amb la participació de l'INTA i l'empresa Sener–, ha construït la sofisticada antena dirigible HGAS. D'altra banda, el Centre d'Astrobiologia (CSIC-INTA) ha dirigit el desenvolupament de l'estació de dades ambientals REMS. El seu investigador principal, Javier Gómez-Elvira, ha explicat que REMS disposa de sensors per mesurar la temperatura del sòl i l'aire, la velocitat del vent, la pressió atmosfèrica, la humitat i la radiació ultraviolada. REMS recollirà dades cada hora del dia durant cinc minuts i les enviarà a un ordinador de Curiosity, i aquest, a la Terra. L'estació ha estat construïda sota la responsabilitat tècnica industrial de l'empresa Astrium CRISA.

El desenvolupament de l'estació REMS ha comptat amb la participació d'experts de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) que han dissenyat el primer xip fabricat íntegrament a l'Estat espanyol que viatjarà a Mart.

Luis Castañer, coordinador del grup de micro- i nanotecnologies de la UPC que ha desenvolupat la peça, ha explicat a SINC que aquest xip s'encarregarà de mesurar el vent a la superfície de Mart i “és més eficient en termes energètics que els desenvolupats anteriorment, i per primera vegada s'utilitza tecnologia de silici per a aquesta aplicació en l'espai”.

Els quatre investigadors de la UPC que van dissenyar el xip, Luis Castañer, Manuel Domínguez, Vicente Jiménez i Jordi Ricart, juntament amb el doctorant Lucas Kowalski, van gravar els seus noms en la superfície del xip que viatjarà a Mart per deixar constància del seu treball “i servir de targeta de visita terrestre per a l'eventual vida marciana”, ironitzava Castañer.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.