Jordi Basté / Periodista. És la seva cinquena temporada al capdavant d'‘El món a RAC1'. Dimecres rebrà el premi Ondas a la trajectòria professional

Si no estigués treballant a RAC1, no me l'haguessin donat. Per tant, és un premi que, d'entrada, vull compartir amb tota la casa, que crec que es mereixia un Ondas pel simple fet d'haver passat els deu anys i haver aconseguit el lideratge. És una casa amb una infraestructura molt minsa i, per tant, és un premi compartit amb tot RAC1.

També crec que si no hagués vingut del món dels esports no me l'haguessin donat. Abans es deia “el que vale, vale y el que no, para deportes”. Això ha canviat i molts que venim d'esports estem en d'altres disciplines. Estic convençut que algun dia tornaré a fer esports. En tinc ganes. No sé quants anys estaré fent El món..., però si hi ha una bona oferta per treballar en esports una altra vegada, no tingui cap mena de dubte que no se'm cauran els anells, ans al contrari, per dir que sí.

No, no hi podem posar data. Però és com un iogurt i té caducitat. No crec que faci quinze anys com va fer Antoni Bassas, ni els cinquanta que porta del Olmo, perquè he hagut de passar un procés de reciclatge cultural, econòmic, polític... N'he après molt, però m'ha costat. I en una ràdio que no té els estris que tenen altres emissores. La meva multiplicació i la de l'equip és molt gran i el desgast és enorme. És un desgast físic –dormo molt poc– i personal –perquè no puc estar amb la família tant com voldria. Però té avantatges: disfruto més els dies, que són més llargs, aprenc molt, conec gent meravellosa i formidable i tinc un equip impagable.

L'èxit de RAC1 i del grup Godó és que han estat vides que s'han trobat però que, des d'un punt de vista ideològic, se separen molt i ens han deixat llibertat absoluta per dir. Un altre èxit és que efectivament vam pujar amb una generació. Però ara estic notant també que hi ha una altra generació, la que ara en té 20, i que empeny per sota.

Correcte. I això que va aconseguir RAC1 –atraure oients que ens pensàvem que no tenien cap interès per la ràdio parlada–, això que era patrimoni de Catalunya Ràdio –el 1983 va aconseguir fidelitzar tota una generació–, RAC1 ho ha fet ara.

Crec que el futur de 8TV passa per fer pujar també una generació i que sigui una televisió transversal.

No, tinc molta feina amb El matí.... Tot i tenir un gran equip, estàs permanentment exposat i si un dia dius una barbaritat... Has d'estar molt concentrat.

Són els meus minuts de llibertat, de dir el que penso. N'hi ha que han generat saraus importants, altres que han creat efectes multiplicadors positius... És el que jo penso, no el programa, ni la ràdio, ni el grup Godó.

Per descomptat, i el país. La competència és molt bona. He treballat més anys a Catalunya Ràdio que a RAC1 i sé el que molta gent d'allà ha passat. L'oient històric de Catalunya Ràdio, molts, s'han quedat allà. Per això existeix la ràdio pública: té més recursos, repetidors... M'abandero molt amb el tema de la llengua i la ràdio ha demostrat que no és un problema de quotes sinó de qualitat. En aquest país, la gent escolta més ràdio en català que en castellà; això ho diuen uns números, l'EGM, que vénen de Madrid. I això és una gran notícia per al país. És molt important el que va fer el 1983 Catalunya Ràdio, que va ser situar la llengua en el dial, sense complexos. A partir d'aquí hi ha la normalització del país.

La meva primera idea ha estat destrossar la tarima, el fet d'estar elevat. M'he volgut situar on sóc, al carrer, al costat de la ciutadania. El periodisme dóna per bones coses de què la gent no té ni idea. Per molt que estiguem envoltats pel món del tertulià, hem de preguntar allò que pot semblar ridícul. Sembla que si el periodista diu “no t'entenc” perd punts. El que cal és saber escoltar. Puc repreguntar coses que puc interpretar, però no puc semblar un savi que no sóc. Vull aprendre amb l'oient.