Divina Lopatkina

Va estar a punt de deixar la dansa. Sí. Va tenir una lesió al peu que li impedia continuar les classes i, a més, va ser mare d'una nena. Quan encara no tenia ni un anyet, trobava tant a faltar els escenaris que va decidir anar als Estats Units, operar-se i reprendre les classes. Aquesta és Uliana Lopatkina, la ballarina principal del Ballet del Teatre Mariinski, que ahir va ser l'encarregada de tancar les representacions de la prestigiosa companyia al Liceu interpretant el rol de Medora. Tot un luxe per als balletòmans: no només poder veure una de les companyies més prestigioses del món, que demostra que continua amb el llistó ben alt, i poder gaudir d'una de les seves estrelles més famoses, sinó també poder contemplar sencer un ballet, El Corsari, amb mala sort: gairebé sempre se n'interpreten fragments, sobretot el Grand pas de deux del segon acte. En aquest cas, va suposar un desplegament de virtuosisme esbalaïdor i això és el que distingeix les bones companyies: que no només els solistes són espectaculars, sinó que qualsevol de les coryfhées és una artista de primeríssima fila. Ahir s'hi van lluir especialment en l'encisador Le jardin animé, en què surten prop de trenta ballarines amb garlandes. Un quadre perfecte en què rivalitzen en lluïment Medora (Lopatkina) i Gulnara (Anastasia Kolegova), que amb la seva interpretació impecable va fer gala del segell Vaganova. Deu ser això. De fet, la gran majoria dels ballarins de la companyia surten d'aquesta acadèmia de Sant Petersburg, que forja alguns dels millors ballarins del món. Ho demostren també els nois, penso en el primer solista, Andrei Yermakov, en el paper de Conrad. En canvi Filipp Stepin, en el vistós paper d'Alí –aquell que Nureiev va fixar per sempre més en la història del ballet–, no va acabar d'alçar el vol. Apuntar que ahir, el darrer dia que El Corsari estava en cartell, el Liceu estava ple, fet que demostra que, quan la companyia s'ho val, el públic respon. Això sí, demanar-li que aplaudeixi una bona estona ja és massa...