“Sense el VIH, avui no seria la persona que sóc”

La Carla té 26 anys i estudia educació social. Conviu amb el VIH des que va néixer, i mai ha amagat que és seropositiva. De fet, és una de les més de cinc-centes persones que han posat rostre a la campanya contra la discriminació que l'organització Red VIH ha posat en marxa a través de les xarxes socials. La Carla assegura que viure amb el VIH la va obligar a madurar abans d'hora...“Però també em va ajudar a estimar, a cuidar-me i a ser qui sóc.” L'any 1987, amb tan sols dos anys, li van diagnosticar la infecció. Els seus pares van descobrir llavors que tots dos eren portadors del VIH. “Els metges els van dir que no arribaria als set anys”, recorda la Carla. Per sort, cap de les seves dues germanes –una més gran i una altra més petita– estaven infectades. La família va perdre la mare ben aviat, quan la Carla tenia vuit anys. Va ser llavors que la Carla va saber que ella també tenia el VIH. El pare va morir onze anys més tard. “Vaig haver de cuidar-lo durant un any i mig”, explica. La Carla ha viscut amb les dues àvies, ha vist morir els seus pares i ha passat la infància a l'hospital, però, tot i això, assegura que mai ha buscat culpables. “He fet una vida força normal, amb la família i els amics, i no m'he sentit discriminada”, afirma, tot i que no nega certs comentaris que sentia de petita, quan hi havia pares d'altres nens que els deien que anessin amb compte amb ella o, ja de més gran, quan al centre sanitari donaven per fet que tenia VIH perquè es drogava. El VIH tampoc no li va impedir anar de colònies de petita (encara que hagués de prendre la medicació en un racó) ni, més endavant, tenir relacions sexuals –“tot i que notes que la gent té por”, afirma–. La Carla es cuida molt i assegura que li fa “molta ràbia” quan sent que el nombre de casos de VIH augmenta.