Crítiques. Narrativa
D. Sam Abrams
Una triple conquesta
en una síntesi superior
una conquesta pel món
de l'escriptura de les dones
a l'exterior públic
La pura veritat és que la publicació del text d'Anna Carreras, Unes ales cap a on, és una triple conquesta. En primer lloc, és una conquesta per l'autora, que comença a trepitjar fort i a encarrilar la seva obra amb molta seguretat. La seva obra anterior, dues novel·les en ràpida successió, Camisa de foc (2008) i Tot serà blanc (2008), patien dels excessos verbals i conceptuals d'una autora que acabava de fer el pas del clos íntim a la comunitat literària. Però a Unes ales cap a on, Carreras demostra que sap transitar amb una tranquil·litat inquietadora el llindar que separa l'interior personal de l'exterior públic.
A més, al llarg d'aquest camí d'aprenentatge la veu d'Anna Carreras (Barcelona, 1977) s'ha tornat més clara i, com a conseqüència, més potent. A poc a poc, la nostra autora va assumint la lliçó de la difícil senzillesa de la seva admirada mestra, Anaïs Nin, i va deixant de banda les convulsions estilístiques heretades del textualisme català de la dècada dels anys setanta del segle passat.
En segon lloc, Unes ales cap a on, significa una conquesta pel món de l'escriptura de les dones. Finalment, una segona dona escriptora ha entrat amb el cap ben alt dins l'extraordinari panorama del dietarisme i memorialisme català modern. Hi havia algun antecedent més aviat feble d'Olga Xirinacs i Carme Riera, però no va ser fins a Reflexions de la vellesa (2003), d'Anna Murià (Barcelona, 1904 - Terrassa, 2002), que una dona es va atrevir a naturalitzar l'autoria femenina de dietaris. I ara Anna Carreras continua la tasca iniciada per Murià.
I, en tercer lloc, aquesta nova obra de Carreras representa una conquesta pel món del dietarisme i el memorialisme actual en llengua catalana. En mans de Carreras el dietarisme i el memorialisme ha assolit nous nivells d'autenticitat humana, veracitat vital, profunditat cognitiva i complexitat estilística.
Narrar el procés vital
Unes ales cap a on és, en principi, un dietari que narra el procés vital que va de l'embaràs de l'autora fins a la mort del seu fill, Jan-Pol, poc després d'un naixement de setmesó. El text està distribuït en cinc parts principals: un brevíssim text introductori que només planteja preguntes; Dietari d'una transcriptora, un resum de l'època de l'embaràs; Des de... fins a..., el gruix del text que recull la crònica matisada de l'experiència del naixement i la mort del fill; Epíleg: amb sense, un breu text sobre la vida i els vincles entre la vida i l'art; i una cita bíblica (Apocalipsi, 1: 8), convertida un poema visual circular.
Evidentment, la base sobre la qual es dreça l'obra és el dietari de la segona i la tercera part, mentre la introducció i l'epíleg serveixen de marc conceptual general. A mesura que el dietari es va desplegant, el text es va tornant cada cop més trepidant, descarnat, sincer, penetrant, contundent i transcendent, sense deixar de tenir en cap moment una bellesa que ens va intranquil·litzant. El text és molt intens però no arriba mai a ser asfixiant perquè Anna Carreras no deixa mai de viure la seva vida i, per tant, la seva escriptura es fa extensiva a tota una sèrie de temes paral·lels com ara la llengua i els seus límits, l'amor, la passió, les relacions humanes de tot ordre, el cos, el temps, la maternitat, les arts, el sentit de la literatura, la realitat, la fe, la vida, les mancances, el coneixement, el vitalisme...
Al llarg del text del llibre vida i literatura es van fonent en una síntesi superior, que no neutralitza l'impacte brutal de la vida ni tempera els efectes de l'artització de la literatura.