La UE prova de solucionar vells errors

L'autèntica regla d'or de la Unió Europea no és el control del dèficit, com s'acaba de confirmar ara, sinó que sempre que avança ho fa a cop de crisi. Només quan els polítics s'adonen de la profunditat de l'abisme adopten les mesures que permeten escapolir-se'n. A la cimera de dijous i divendres, la tercera de l'any, no s'han resolt tots els problemes, però sí que s'ha avançat en la bona direcció, fins i tot per reformular les moltes Europes de dues velocitats, que ja existeixen encara que es digui el contrari: per citar-ne dos exemples, d'una banda, hi ha l'Europa que ha estat rescatada o ha estat en risc de ser-ho; de l'altra, hi ha l'Europa que funciona amb l'euro i la que utilitza la seva moneda pròpia.

La reformulació aprovada en la cimera, deu anys després de la creació de la moneda única, consisteix que els països de l'euro refundaran la Unió sota unes normes de dèficit públic molt estrictes que obligaran a fer grans sacrificis, sobretot a països o estats com Grècia, Itàlia, Portugal, Irlanda i Espanya, i que la resta s'hi podran anar afegint. Amb l'excepció del Regne Unit, que no vol cedir la sobirania fiscal que tal refundació suposa.

És a dir que, arran de la greu crisi del deute sobirà, la Unió Europea fa el que no va fer quan va crear la moneda única: imposar unes estrictes normes d'adhesió. En aquell moment es van fer els ulls grossos amb alguns països que no complien els requisits per raons polítiques o per por que l'euro no aconseguís prou massa crítica. Ja s'han vist les conseqüències de no fer les coses bé. La cimera de desembre, però, no és el punt d'arribada, sinó el de partida. Els grans sacrificis comencen a partir d'ara.