La partícula divina continua amagada

Els científics fan servir des de fa gairebé mig segle una teoria unificada per descriure les partícules elementals –és a dir, les partícules més petites– que formen la matèria i explicar les seves interaccions; una teoria denominada model estàndard de física de partícules.

Durant els últims anys, físics de tot el món han dissenyat experiments per confirmar –o desmentir– aquest model i per descobrir cada una de les partícules i forces descrites en teoria. Només una de les peces d'aquest trencaclosques es resisteix a encaixar.

Segons va proposar als anys seixanta el científic britànic Peter Higgs, perquè funcioni el model estàndard hi ha d'haver una partícula –fins ara desconeguda– que expliqui l'origen de la massa de les partícules en general. La partícula que falta va ser batejada com a “bosó Higgs” [Cal recordar que les partícules elementals transmissores de forces es denominen bosons].

El 1993, el científic nord-americà Leon M. Lederman, premi Nobel de Física, i l'escriptor científic Dick Teresi van publicar un llibre de divulgació científica que aprofundir en l'explicació d'aquesta part de la física i van triar un títol seductor: La partícula de Déu: si l'univers és la resposta, quina és la pregunta? La proposta iconoclasta de Lederman i Teresi va fer fortuna i ara cada vegada que algun científic fa un experiment per descobrir o desmentir l'existència del bosó Higgs, els mitjans de comunicació fan servir expressions com ara “la partícula de Déu” o “la partícula divina”.

La història es repeteix, perquè ahir dos grups d'investigadors del Centre Europeu de Recerca Nuclear (CERN) van donar a conèixer els últims resultats sobre la recerca del bosó Higgs en els experiments Atlas i CMS del Gran Col·lisionador d'Hadrons (LHC), una instal·lació gegantina en forma de cercle construïda al subsòl de Ginebra precisament per descobrir els secrets de la matèria.

El seminari de presentació dels resultats va desfermar una expectació internacional –científica i periodística– només comparable a la famosa conferència sobre la supervelocitat dels neutrins del mes de novembre passat (també en instal·lacions del CERN).

La principal conclusió presentada ahir –esperançadora però inconcreta– és que sembla que hi ha molts indicis que s'han descobert senyals de l'existència del bosó Higgs però que caldrà continuar fent experiments per confirmar-ho. Els científics han descobert senyals de l'existència de la partícula en una franja d'energia bastant delimitada, que podria coincidir amb la massa que el model estàndard atribueix a aquest bosó tan esquiu.

“No podem concloure res en aquest moment. Necessitem més estudi i més dades. Tenint en compte l'excel·lent rendiment de l'LHC aquest any, és possible que no sigui necessari esperar gaire temps per tenir les dades suficients i tenir la resolució d'aquest trencaclosques el 2012”, va explicar ahir Fabiola Gianotti, portaveu de l'experiment Atlas.