Als tribunals i a la UE
La Generalitat emprèn accions legals contra el govern espanyol per l'impagament dels 759 milions i anuncia que n'informarà a Europa
Admet que la falta de líquid podria afectar “empreses” i “treballadors” del país
El govern podria tancar l'any amb un dèficit de prop del 3%
A la justícia. La Generalitat va decidir ahir portar l'executiu espanyol als tribunals per l'impagament dels 759 milions d'euros. El gabinet d'Artur Mas s'acosta a final d'any amb un “problema greu” de liquiditat que podria afectar el pagament a proveïdors i treballadors, el perill que el dèficit se li dispari fins al 3% del PIB, i disposa, com a úniques cartes per jugar el contenciós obert amb l'Estat, els tribunals i la Unió Europea. Sense el control de la caixa, el marge d'actuació català és mínim, però el portaveu del govern, Francesc Homs, va deixar clar que la Generalitat traurà les ungles i les dents: “I tant que ens defensarem i els farem pujar els colors allà on faci falta.” El president, Artur Mas, avisava també que en els temps que vénen Catalunya necessitarà “coratge” i “fermesa” per defensar els drets nacionals, les competències i l'autogovern.
El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, formularà d'entrada un requeriment davant del Ministeri d'Economia, que tindrà trenta dies per moure fitxa. Si passat aquest temps no ha transferit la quantitat acordada, interposarà un recurs contenciós administratiu i es reserva la potestat d'engegar “altres accions jurisdiccionals”. En paral·lel, mourà fils a les institucions europees per comunicar l'incompliment espanyol i esmorteir el previsible discurs estatal de càrrega del dèficit sobre les autonomies. Tot plegat, en plena crisi del deute i en un context de refundació europea. Homs va alertar de la pèrdua de “fiabilitat” que pot tenir sobre l'Estat que es vulneri un pagament fixat en el pressupost i, com a tal, aprovat per llei.
En el recurs, precisament, el govern al·legarà que l'import, corresponent a la liquidació del 2008 del volum d'inversions en infraestructures fixat a la disposició addicional tercera de l'Estatut, estava compromès formalment en un acord de la comissió bilateral Estat-Generalitat i consignada als pressupostos espanyols. Amb aquests arguments justificarà que Mas-Colell hagi comptat amb els 759 milions per quadrar els comptes d'aquest any. De fet, era una injecció de ciment que anava directa al forat del dèficit. Si els diners no arriben, però, Homs va quantificar el possible desviament del dèficit en un 0,3% addicional, que s'ha de sumar al 2,6% previst en el pressupost. És a dir, que podria vorejar el 3%. Tot plegat, es produeix després que Artur Mas hagi imposat enguany una retallada general de la despesa del 10%, que ha afectat serveis públics tan sensibles com ara la salut i l'educació, hagi desobeït el reclam estatal de situar el dèficit en l'1,3% aquest 2011 i s'hagi compromès a arribar-hi l'any que ve.
La Generalitat també ha de gestionar ara els problemes de liquiditat que amenacen l'execució de pagaments a proveïdors i treballadors. El portaveu del govern no va voler concretar sobre qui ni de quina manera revertiran les “conseqüències” de l'impagament espanyol. “No és senzill prendre decisions quan et ve una patacada d'aquestes característiques”, admetia Homs. Les tensions de tresoreria collen el govern, precisament, en un moment especialment sensible: quan negocia la retallada laboral de l'any vinent amb els funcionaris.
L'executiu està convençut, a més, que Zapatero disposa dels milions compromesos a les arques de l'Estat. “No és veritat que no tenen diners per pagar”, va denunciar Homs.
“Aires de ‹vendetta›”
Pel portaveu del govern, l'incompliment espanyol té “aires de vendetta”. Una venjança contra Catalunya, però, ¿per què? El gabinet de Mas, de moment, no es mulla en la resposta, si bé és sabut que la Generalitat ha desobeït l'objectiu estatal de quadrar el dèficit en l'1,3% del PIB aquest any amb l'argument que no podia retallar més la despesa tenint en compte que sufraga el gros dels serveis públics que afecten els ciutadans. “¿La ministra d'Economia no sap què representa això per a Catalunya?”, continuava Homs per reforçar la hipòtesi de la venjança. “Ho sap perfectament.”
El govern descarta, no obstant això, que l'impagament afecti els pressupostos de l'any vinent i, de fet, preveu aprovar el projecte de llei en el consell executiu del pròxim dimarts. És una incògnita què farà Mariano Rajoy quan prengui possessió del càrrec. Els de Mas insisteixen que el compromís del pagament és d'administració a administració, i el líder del PP podria heretar la patata calenta. En una reunió amb Josep Antoni Duran i Lleida, Rajoy va admetre que no n'estava al corrent.
Davant d'aquesta “invectiva” espanyola, CiU té el suport de tots els partits catalans. Fins i tot el PSC es va mostrar “dolgut” amb el PSOE. És una inusual unitat que la Generalitat també intentarà fer valdre.
Reduir la jornada als interins
Les negociacions sobre la retallada de la funció pública entre el govern i els sindicats van girar ahir al voltant de la proposta de l'executiu de reduir la jornada laboral d'una part dels actuals 28.700 interins. Fonts del Departament de Governació lliguen la mesura amb el compromís de no “amortitzar places d'interinatge”. Una fórmula que, d'acord amb els sindicats, no implica vetar els acomiadaments, com ells exigeixen, sinó engegar un ERO encobert. “Mentre s'apliqui la reducció laboral es convocaran concursos de trasllat i els interins seran substituïts per funcionaris”, consideren.
El govern, que amb aquesta retallada vol estalviar 625 milions l'any vinent, va confirmar que en cas de “canvis organitzatius aliens a l'actual negociació”, la recol·locació de funcionaris podria suposar l'acomiadament d'interins. Totes dues parts, lluny de tancar un acord que hauria de segellar-se aquest any per poder tancar els comptes del 2012, sí que van coincidir en la necessitat de no perllongar la vida laboral dels funcionaris de més de 65 anys.
