La primera convenció cap a la independència reuneix més de 800 assistents a la UB
L'acte, dividit en ponències de l'àmbit jurídic i econòmic, ha estat moderat pels diputats de S
Ha estat organitzat pel Cercle d'Estudis Sobiranistes i ha reunit independentistes d'orígens diversos i prestigiosos acadèmic
Més de 800 persones s'han aplegat aquest matí a la Facultat d'Economia i Empresa de la UB per assistir a la primera Convenció Nacional de Transició de l'Autonomia a la Independència, organitzada pel Cercle d'Estudis Sobiranistes i amb la col·laboració de Solidaritat Catalana per la Independència. L'acte, dividit en ponències de l'àmbit jurídic i econòmic, ha estat moderat pels diputats de SI i ha reunit independentistes d'orígens diversos i prestigiosos acadèmics del país que han provat de contestar qüestions cabdals per a l'independentisme com ara quins passos s'han de seguir per assolir la independència o com es dur a terme la secessió d'una nació dins d'un estat constitucional.
Dins el bloc jurídic, el vicepresident del Cercle, Hèctor López Bofill, ha encoratjat “a passar de la retòrica independentista a l'acció independentista” amb l'establiment d'un full de ruta “clar i inequívoc” a la construcció de l'estat al marge de les normes estatals. Segons ha dit, a Catalunya aquest procés serà “inconstitucional” però legitimat per la comunitat internacional. En aquest mateix sentit, el president del Cercle, Alfons López Tena, ha explicat que tots els processos que s'han dut a terme al llarg de la història han estat unilaterals, precisament, “perquè els costos d'impedir la independència superaven els beneficis de mantenir l'estat secessionista unit”.
Dins aquest mateix bloc, el diputat d'Amaiur Jon Iñárritu ha excusat la seva presència via carta, a la qual ha posat de manifest l'increment del debat independentista i el nombre d'iniciatives a favor de la creació de l'Estat Català en el sí de la Unió Europea i referint-se a Solidaritat i al CES ha dit que “sou un dels referents per les persones que seguim amb interès aquests processos”.
Dins l'àmbit econòmic, el secretari general de SI, Uriel Bertran, ha defensat que “quan diem Espanya ens roba” ens referim a què l'estat espanyol només mira pel centre, que és on resideix el poder polític, i que en conseqüència, els Països Catalans, en estar allunyats del centre de poder pateixen la desatenció d'un estat espanyol que ha qualificat “d'inequitatiu”, contraposant aquest model “al dels estats més avançats del món, que són els més petits”, ha dit.
Per la seva banda, l'economista, Jaume Argerich, ha quantificat l'espoli fiscal pel 2011 en un 8% del PIB de Catalunya, això és, 16.170 milions d'euros i ha defensat que cal abordar el debat de l'ús que se'n faria dels recursos que comportaria la independència política ja que el sanejament econòmic que tindria Catalunya “seria brutal”.
Argerich, també ha alertat que com més es difereixi el moment de la separació, més gran serà l'herència de deutes de la Catalunya autònoma i s'ha mostrat contundent contra el què ha qualificat “del discurs de la por” que s'ha de desmuntar amb el “coneixement”. Ho ha exemplificat d'una manera molt clara: “Hipotèticament, davant d'un boicot comercial espanyol dels més durs que podem imaginar, durant el primer any de l'estat català, el creixement anual de l'economia catalana vorejaria el 5%”.
Posteriorment, Albert Gendrau ha centrat la seva ponència en l'àmbit de l'associacionisme empresarial i professional apel·lant a la responsabilitat i el lideratge d'empreses, professionals i emprenedors en el procés d'independència atenent d'aquesta manera als valors de la nostra societat.
Finalment, l'últim bloc ha estat presentat pel diputat i president de SI, Toni Strubell, i ha comptat amb la intervenció de Jean-Guy Talamoni que ha fet una aproximació a la realitat de Còrsega i els canvis constitucionals que està introduint l'estat francès per donar cert reconeixement a la realitat nacional corsa. Acte seguit, Núria Cadenes ha fet una radiografia del moment polític actual dels Països Catalans destacant com a fita més destacada “la irrupció de l'independentisme no autonomista al Parlament de Catalunya”. També ha acusat l'autonomisme “de pujar el to del discurs retòric per seguir instal·lat en l'immobilisme i jugar amb l'ambigüitat per silenciar l'acció política independentista”.
I per últim, el politòleg Jordi Muñoz ha estat l'encarregat de fer un anàlisi del suport social a la independència de Catalunya, que ha definit de “majoritari però heterogeni”.