Memòria històrica
Un soldat rellegit
Un col·leccionista guixolenc endreça i treu a la llum un feix de 762 cartes i fotografies d'un soldat francès captiu pels nazis a la Segona Guerra Mundial
Les va aconseguir per internet i les vol cedir al museu local de Charroux perquè s'exposin al públic
Fernand Mathieu va
passar cinc anys de captiveri i escrivia a la seva dona cada setmana
La correspondència i moltes vivències d'un soldat desconegut que va combatre amb l'exèrcit francès a la Segona Guerra Mundial han tornat a sortir a la llum gràcies a la casualitat i a la tasca de recerca de Josep Murlà, un col·leccionista guixolenc d'objectes, estris i testimonis vinculats amb la contesa bèl·lica. “Sempre he estat pacifista i antimilitarista, però és un conflicte que sempre m'havia despertat molt d'interès”, va explicar. Va començar col·leccionant cascos alemanys, objectes vinculats amb l'holocaust, i després es va interessar per la correspondència generada en els camps de concentració i els de treballs forçats per als presoners aliats, els Stalags. Però poc s'imaginava que un dels lots, adquirit al 2009 en una subhasta a internet ocuparia dos anys de la seva vida i li permetria arribar fins a la pintoresca vila de Charroux, un poble de 300 habitants al departament de l'Alier.
En rebre el tou de documents, amb 762 cartes i fotografies totalment desendreçades i descontextualitzades, s'hi va començar a capbussar i va observar que es tractava de la correspondència que el soldat Fernand Mathieu –captiu durant gairebé cinc anys a la població alemanya de Hemer– amb la seva esposa, Edith. Després de mesos de feina, va decidir visitar Charroux.
Abans, però, ja s'havia posat en contacte amb el Ministeri de Defensa francès, amb l'associació d'amics dels camps de presoners i amb l'Arxiu de Víctimes de Conflictes Contemporanis de Caen, on sí que va aconseguir una còpia de tot l'historial de Mathieu. Els funcionaris de l'arxiu local de Charroux, en conèixer Murlà, es van estranyar que un personatge forà tingués tant d'interès en un veí que, al marge de la seva participació en la guerra, no havia deixat petja al poble, però en veure que la recerca anava de veres li van aconseguir les partides de naixement, defunció i casament del matrimoni. Al cementiri, davant la tomba de la família, va constatar que Fernand havia viscut del 1908 fins al 1967. I que la seva dona havia mort feia poc, després d'anys de solitud voluntària feia pocs mesos, al 2009.
Fins i tot va trobar una fotografia de Fernand durant l'època escolar i una altra del casament de la parella, l'única que es conserva d'Edith. Com que no van tenir descendència, un fet relativament freqüent entre els soldats que van haver de patir un llarg captiveri durant el conflicte, va deduir que algú s'havia apoderat el feix de correspondència després de la mort de la dona, i va mirar de treure'n alguns diners. Però tant se val.
Un espai al museu municipal
De les cartes, se n'extreu que Fernand Mathieu va ser capturat pels alemanys a Colmar al juliol del 1940, any i mig després de la mobilització de l'exèrcit francès. Durant els mesos de llibertat, va escriure a la seva esposa diàriament, però com a presoner –i després d'alguns mesos de silenci preocupant i d'escasses notícies– es va haver d'ajustar a les restrictives normes de l'Stalag VI-A, en què només s'autoritzava a escriure una carta setmanal. L'estil de les missives, sotmeses a censura, era “tan telegràfic que és difícil seguir el fil de la història”, admet Murlà. Tot i això, no va patir gaire penúries, ja que la documentació del camp explicita que el van adscriure a una petita explotació agrícola familiar i que podia anar a treballar, fins i tot, sense supervisió militar. En la correspondència, però, només hi ha cartes de Fernand cap a la seva dona i familiars. Les respostes potser es van perdre quan el soldat va ser alliberat i va poder tornar a casa.
Malgrat no ser cap màrtir de guerra, la història del Dossier Mathieu va arribar al director del museu municipal de Charroux, Michael Nerlich, que va felicitar el col·leccionista per la seva feina i li va proposar destinar un espai de l'equipament a l'exposició d'un recull de les cartes i fotografies de l'ara il·lustre soldat. Molts veïns del poble també estan orgullosos del seu presoner. I Murlà ha ofert al municipi dipositar-hi el fons perquè s'exposi de manera permanent.