LA VIDA SOCIAL
Nadal menys lluminós
Les bombetes de consum baix s'han imposat en la majoria d'ornaments lluminosos dels carrers gironins com a mesura per estalviar despeses d'energia.
Els elements lumínics han estat més petits, més espaiats i hi hagut restriccions d'horari d'encesa i apagada en moltes poblacions com Olot i Sils per tal d'estalviar diners
En les festes passades, la potència de watts va ser clarament més baixa en moltes poblacions. La contenció econòmica també es va fer notar en la il·luminació nadalenca, tant pels ajuntaments com pels particulars. Fa pocs anys, en pobles i ciutats va ser moda adornar balcons, finestres i façanes amb llumenetes de tots colors que s'encenien i s'apagaven, fins al punt que quan arribaves a Olot o a Ripoll feia el mateix efecte que arribar a la Jonquera.
A part, els carrers s'omplien d'avets, sanefes, angelets, naixements i estampes, perfectament il·luminats, propis de les dates, penjats entre carrers, als arbres, les faroles, etc., i tot això ho feia posar o bé l'Ajuntament o bé els comerciants.
Això ha canviat i aquest any la il·luminació ja no ha estat la mateixa. Per adonar-se'n, només calia passejar-se per qualsevol població de les comarques gironines. Les bombetes LED substitueixen la lluminària potent de les bombetes d'abans, les al·legories nadalenques il·luminades són més petites, i en molts barris dels afores s'imposava la mateixa foscor que hi sol haver a partir de les cinc o les sis de la tarda de la resta de l'hivern.
No se sap ben bé per què, però en moltes poblacions es van imposar els ornaments de color blau en petits avets o altres ornaments. Sobre aquest fet, hi ha més d'una queixa de conductors de nit que, de lluny, confonien la decoració nadalenca amb els temibles controls dels Mossos d'Esquadra: aquella llum blava que s'entreveu les nits de la resta de l'any dels cotxes policials, quant en aquestes dades podia ser un senzill avet, un àngel o un pessebre.
Centres comercials
Als centres comercials de les poblacions, la cosa canvia. Els botiguers exigeixen quant més llum millor, i els ajuntaments volen estalviar. Són diverses les poblacions gironines que han optat per solucions mixtes per assumir el cost entre comerciants i ajuntaments. Aquest és el cas, per exemple, de poblacions com Salt, Blanes i Olot, on els comerciants han assumit part del cost de la il·luminació nadalenca.
Quant al cost, Girona ha estat la població que ha destinat més diners, concretament, 200.000 euros, per adornar els carrers, tot i que s'ha fet amb bombetes de consum baix per tal d'abaratir-ne els costos. A l'Ajuntament defensen la inversió perquè ajuda a reactivar el sector turístic i a impulsar el comerç, sobretot al centre. Es van instal·lar llums a 41 carrers. De fet, encara continuen encesos, en l'època de rebaixes, o almenys ho estaven ahir i abans-d'ahir, quan carrers i botigues es van omplir més que mai.
L'aportació de l'Ajuntament de Figueres va ser més modesta, ja que va destinar prop de 48.000 euros a la il·luminació dels carrers. Per tant, la quantitat va ser molt més petita que els 200.000 que s'hi van invertir el 2008. La capital de l'Alt Empordà, a més, ha optat per abaratir costos a mitjà termini. Han instal·lat un total de 386 plaques d'acer inoxidable a les façanes dels edificis per poder-hi instal·lar elements decoratius lluminosos. Això els permetrà estalviar el desplegament de cablejat i deixar-los com a punts fixos pels Nadals que vinguin. La despesa també s'ha aplicat amb la instal·lació de llums convencionals per bombetes de consum baix en 129 figures.
A la Garrotxa, la il·luminació dels carrers l'acostuma a assumir l'Associació de Comerciants. A l'Ajuntament, se solen fer càrrec dels treballs de la brigada per a la seva instal·lació i de sufragar la despesa energètica que generen. Tot i així, en les festes passades també es van imposar criteris d'estalvi com la utilització de llums de consum baix i també d'acotar l'horari en què van estar enceses. Els ornaments es van encendre a partir de les sis de la tarda fins a les nou del vespre, en els dies normals, i fins a les 11 de la nit, en les dates més assenyalades.
A la Selva, ha estat més o menys igual. L'estalvi s'ha imposat tant en les poblacions de l'interior com en les poblacions de la costa. En les poblacions mitjanes i de la Selva marítima, les inversions han estat de prop de 20.000 euros. En alguns llocs, com a Blanes, són els comerciants qui s'ocupen de la decoració urbana. L'Ajuntament els atorga una subvenció de 8.000 euros, dels 23.000 que ha valgut tot plegat.
Altres poblacions opten per tàctiques que són més enginyoses i que, a la vegada, impliquin més la població. Aquest és, per exemple, el cas de Sils, on l'Ajuntament només ha invertit per il·luminar la façana de l'ajuntament. La resta de decoració de carrers és obra dels alumnes dels centres escolars i han estat fets a partir dels materials que han estat subvencionats pel mateix Ajuntament. Es tracta d'un cas clar de decoració participativa.
Quant al baix Empordà, a la zona de la Costa Brava, també s'ha optat per canviar de bombetes, com és el cas de Palafrugell; o bé de llogar el material a una empresa i fora de temporada per tal d'estalviar diners, tal com han fet a Palamós. A Castell-Platja d'Aro, han fet servir el material propi i dels treballs de la brigada.
Els Reis, com sempre
En les cavalcades de Reis, s'han notat molt pocs canvis en relació amb altres anys. De fet, es tracta d'uns despesa diferent que surt més del voluntarietat dels ciutadans que hi participen que no pas de la iniciativa dels ajuntaments. A part, la qüestió de vestuari es traspassa any per any, el transport de les carrosses sol ser voluntari i, potser, el repartiment de caramels és la despesa més baixa per Nadal.