Salvem El Punt Avui

En el transcurs dels últims vint-i-tres anys, he escrit milers d'articles a El Punt i tot just uns pocs a El Punt Avui, però sento que aquest que ara començo és el més important. També el més difícil d'escriure: costa trobar les paraules que estiguin a l'altura que les circumstàncies exigeixen. A una li agradaria que, simplement, les paraules fessin possible la cosa. Poder recuperar la fe en les paraules i que, si diem “Salvem El Punt Avui”, la salvació ens sigui donada. L'escriptura també és expressió del desig. Sabem massa bé, però, que la realitat se li resisteix. I, en el cas que ens ocupa, la realitat és molt dura. Hi ha uns imponderables: una crisi de l'anomenada premsa tradicional, lligada al paper, i una crisi econòmica general devastadora. S'hi afegeixen, a més, algunes aventures més o menys fracassades. Ni l'audàcia ni les millors intencions duen necessàriament a l'èxit. Allò que havia de fer-nos més forts potser ens ha fet més fràgils. No ens rabegem, però, en els possibles errors. Millor reconèixer la dedicació i valorar decisions que van respectar els drets i la dignitat dels treballadors. Tal respecte no s'hauria de perdre de vista quan hi ha en joc la feina de moltes persones que devem haver col·laborat al fet que aquest diari no només sigui important per a nosaltres, sinó també per a cadascun dels seus lectors i per a la societat catalana. Dic això pensant que els periodistes hem de reflexionar més sobre què ha de ser el periodisme en el món actual per continuar dotant-lo de sentit. Però sobretot pensant que no pot ser que s'enfonsi aquest diari, confluència de dos diaris catalans nascuts al començament de la democràcia. Tots devem poder fer alguna cosa per salvar-lo. Si no se salva, tots ens enfonsarem una mica més.

Visca El Punt Avui!