Villalonga, Porcel i el castellà

Acabada la lectura de Les passions ocultes, llibre d'Edicions 62 que aplega les cartes que entre 1957 i 1976 es van intercanviar Llorenç Villalonga i Baltasar Porcel. Cuito a dir que és un llibre molt ben editat. No em refereixo al disseny de la portada –que presenta una fotografia dels dos autors lletja amb avarícia– ni al tipus de lletra ni al format, sinó al pròleg de Rosa Cabré i sobretot a les seves documentades anotacions. Com que el volum és molt gruixut, Cabré parteix de la base que alguns lectors hi entraran de manera desordenada i per això no li fa cap por repetir les notes. Així l'usuari sempre està situat i orientat.

Sobre les cartes, què volen que els digui? Insípides al principi, un principi que sembla no s'hagi d'acabar mai, i amb més sal al final. Pensin que al començament Villalonga és un senyor de seixanta anys i Porcel un marrec de vint acabat d'arribar a Barcelona. Villalonga, des de Palma, dóna paternals consells a la jove promesa. Consells com aquests: no fumis, fes gimnàstica, eixampla el tòrax, millora el teu castellà...

Les cartes s'eixoriveixen i són útils per als interessats en l'evolució dels dos personatges quan Porcel és un home fet que es permet discutir amb el seu mentor i contradir-lo. Aquest moment coincideix amb la redacció de les cartes en català per part de tots dos. Si el llibre té 795 pàgines, fins a la 672 totes són en castellà. Un castellà que fa trencar de riure. Porcel no es desempallega de la sintaxi andritxola, que va conservar fins a l'últim article publicat a La Vanguardia, i “Lorenzo” Villalonga escriu el castellà del Círculo Mallorquín, encarcarat com una gorra de plat i que ell creia admirable. Els catalans ens pensem que perquè accentuem camión i escrivim mirar de soslayo sabem castellà.

Qui queda com un drap brut al llibre és Joan Sales i sobretot la seva dona, Núria Folch, en unes planes plenes de xafarderies que no fan favor a uns escriptors que es tenien en molt alt concepte. Com que el matrimoni Sales-Folch va editar Villalonga, aquest almenys hauria d'haver-li estat agraït pel fet de publicar-li les obres en català i estalviar-li el ridícul d'haver-ho fet en el castellà original d'alguna.