Visions perifèriques des de l'Alternativa

El setzè Festival de Cinema Independent de Barcelona brinda 270 propostes cinematogràfiques d'arreu del món

Tess Renaudo, de l'equip directiu de l'Alternativa, resumeix l'objectiu del festival: «Es tracta de buscar films personals, amb un missatge concret, donant suport als nou realitzadors i les obres poc conegudes.» Sota aquests paràmetres s'emmarquen els films seleccionats per competir en la secció oficial, dividits en tres seccions: vuit llargmetratges d'arreu del planeta, cinc dels quals són estrenes a l'Estat espanyol, com ara el nou film del romanès Corneliu Porumboiu Policia, adjectiu; nou documentals d'animosa trajectòria en festivals internacionals, és el cas de Diletante, de l'argentí Kris Niklison, i 43 curtmetratges de tot tipus (ficció, no ficció, experimentals). Renaudo considera que els films de la mostra «exploren multitud de temes, tot i que proliferen els centrats en la identitat de la família i les relacions humanes». Els jurats heterogenis que decidiran els guanyadors estan formats, entre altres, per l'actriu Montse Triola, el teòric de cine holandès Kees Bakker i la periodista Rosa Masip.

L'Alternativa no es concentra únicament en les novetats del panorama independent. Destaquen les seccions dedicades al cinema mexicà i romanès, i les enfocades als realitzadors Basilio Martín Patino i Dalia Ennadre, que visitaran el festival (vegeu el quadre adjunt). En la mostra, en la qual també interessa donar suport a les obres de realitzadors catalans, es farà especial atenció a la projecció del documental d'Enric Miró Anas: An Indian Film, que revela la vivència d'Anas Zaghul, antic campió de natació palestí que va embogir en ensopegar amb el cap tallat d'una dona.

En el festival també es vol reivindicar el paper de les escoles de cinema. Es projectaran els films més interessants de 35 escoles de 25 països, posant el focus en la facultat de cinema de la UNACT de Bucarest. Junt amb la projecció d'aquestes pel·lícules, que serà gratuïta, estan programats un conjunt de tallers a càrrec d'escoles de cinema de Barcelona i Madrid. Un dels atractius principals d'aquesta edició és el seminari Escoltar el cinema, que impartirà Fernando Velázquez, que parlarà de la seva experiència personal amb relació als mètodes creatius que ha anat emprant. Finalment, l'Alternativa no perd un dels seus espais clau: la Pantalla Hall del Centre de Cultura Contemporània (CCCB), de lliure accés. S'hi passaran les propostes més innovadores, inclòs un monogràfic sobre León Siminiani.

Aquest any el festival amplia els àmbits de projecció: inclourà el CCCB, els cines Casablanca-Kaplan, l'Institut Francès, la Casa Amèrica de Catalunya i la FNAC.

Basilio Martín Patino

L'obra del singular realitzador espanyol, cronista social i públic, apartat sempre dels circuits comercials, és objecte d'homenatge. El mateix Patino serà protagonista d'una taula rodona que es farà després de la projecció del seu darrer film, Espejos en la Niebla. La bella Nueve Cartas a Berta (foto), els films clau de la transició Queridísimos Verdugos i Caudillo, i la revenja per la Guerra Civil Los paraísos perdidos són alguns dels films presentats.

Dalia Ennadre

El Marroc observat des de la perspectiva de les dones: la realitzadora explica la vida de la seva terra natal mitjançant documents plens de poesia, com Je voudrais vous raconter (foto). Pierre Raynaud, director de l'Institut Francès de Barcelona, destaca d'Ennadre la seva «fèrria determinació en una obra humanista i oberta, que reserva un espai a l'espectador perquè recorri, amb innocència, el seu interior».

Cinema mexicà: una altra manera de narrar

Amb l'ajuda del realitzador Ricardo Benet, de qui es projecta el film Noticias lejanas, l'Alternativa ha reunit exponents fílmics del Mèxic contemporani. Los Herederos, d'Eugenio Polgovsky; Mi vida dentro, de Lucía Gajá, i Los Bastardos (foto), d'Amat Escalante, són algunes de les peces d'aquesta nova generació, marcada per «l'enamorament per la realitat, amb intencions de commoure i transcendir», en paraules de Benet.

Cinema romanès: abans i després del 1989

El cineasta romanès Corneliu Porumboiu passarà per la ciutat per debatre la «nova onada» de cine minimalista romanès, aclamat als grans festivals. Es projectarà una selecció de films que enllaça la Romania soviètica (Reconstrucció, de Lucian Pintile, 1968) amb la realitat actual d'un país abocat al capitalisme (La noia més feliç del món, de Radu Jude, 2009, foto).

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.